Sobre l'ús del català

Fa alguns anys, a la universitat, a l’acabar la primera classe, un alumne Erasmus, de Bèlgica, em va preguntar si podia impartir les classes en castellà. La meva resposta va ser indicar a l’alumne que entenia que les classes les havia de continuar fent en català, que, entre altres raons, no podia canviar per una persona la llengua de docència a la resta d’alumnes i que al final de cada classe estava disposat a quedar-me amb ell per explicar-li, en francès o en castellà, tot allò que no hagués entès. Al llarg del curs l’alumne em va formular en diverses ocasions, després de classe, algunes preguntes i finalment va superar bél’examen. 

Entenc que, a les universitats catalanes, a nivellacadèmic, s’ha d’utilitzar primordialment el català i que s’han de fer publicacions universitàries en aquesta llengua, atesa l’aclaparadora escassetat de manuals en tots els àmbits del saber, com el dret, la ciència política, la física, la química o la sociologia; que el català és una llengua minoritària, en regressió en l’ús social i que, si els catalans no utilitzem la nostra llengua, s’extingirà progressivament. Tot això sense perjudici que s’utilitzin també les altres llengües de l’Estat, el castellà, el gallec i l’eusquera, per afavorir la integració en l’Estat dels ciutadans de les diverses parts que l’integren, a més de la utilització de l’anglès, del francès i d’altres llengües, per situar-nos adequadament a l’actual món globalitzat.

Avui no és possible viure únicament en català a Catalunya, com es posa de manifest en els diversos àmbits de la societat: en els serveisd’informació telefònica, en les etiquetes de productes alimentaris i farmacèutics, als taxis, a la justícia, al cine...Per això, el català ha de ser potenciat per la Generalitat, ja que, entre altres aspectes, els immigrants no tenen la necessitat d’aprendre el català perquè a Catalunya poden viure perfectament coneixent únicament el castellà.

Notícies relacionades

Un punt de trobada cada cop més atractiu

¿Qui matarà el català?

No es pot entendre per què, en aquest Estat, els catalanoparlants no poden viure en la seva pròpia llengua, de la mateixa forma en què poden fer-ho els ciutadans de Salamanca, de Sevilla o de Múrcia. Aquest Estat hauria d’assumir que no és un Estat monolingüe, sinó que parts significatives de la seva població tenen com a pròpia una llengua diferent del castellà. 

Problema conceptual

¿Com es pot pretendre la integració de tots els ciutadans en l’Estat si no posa les condicions perquè una part significativa d’ells puguin viure amb normalitat a la llengua que els és pròpia i que els identifica? ¿Com és possible que al Parlament central de l’Estat no es puguin utilitzar les llengües que milions de ciutadans de l’Estat consideren pròpies? Crec que es tracta d’un problema conceptual de si s’entén que l’Estat és el resultat de la suma d’un conjunt d’identitats o és un Estat de matriu castellana que tolera l’ús d’altres llengües.