Diàleg i seny per a Catalunya

Confrontació o diàleg, xoc o noves eleccions, la política catalana està lluny de l’estabilitat i la unitat. En l’horitzó més pròxim, s’entreveu lasentència de l’1-O. Tot i que l’independentisme clama per la innocència dels presos i, per tant, per la seva absolució, inevitablement contempla la possibilitat d’una condemna. Davant d’aquesta, es potdissenyar l’estratègia de resposta, i tampoc aquí hi ha opinions coincidents. Una cosa comprensible en una situació d’elevada tensió i d’interessos personals i partidistes tan dispars.

L’aposta deCarles Puigdemontsembla clara ipassa per la Crida, entitat registrada com a partit, que va fundar de la mà de Jordi Sànchez amb la voluntat d’aglutinar l’independentisme. L’èxit no l’ha acompanyat fins ara i la seva opció per la via de la confrontació ofereix alPDECatla possibilitat de consumar el divorci polític amb l’expresident. El partit postconvergent es troba en ple debat intern. Bona part de la direcció veuria amb bons ulls un gir cap a la moderació, conscient que és un terreny que està sent abonat per ERC amb bons resultats.

Des de la presó de Lledoners, Oriol Junqueras marca distàncies amb Puigdemont i no descarta una convocatòria electoral després de la sentència. És especialment rellevant la seva crida a apel·lar a la majoria del 80%. La seva aposta peldiàlegés clara. TambéJoan Tardà s’ha expressat en els mateixos termes. La seva proposta és donar veu als ciutadans i, si les urnes ho ratifiquen, formar un govern d’àmplia base ideològica que allargui la mà al socialisme català. No hi ha cap renúncia als seus principis independentistes, però, sí, almenys aparentment, la voluntat de construir unasolució negociada amb l’Estat.

Seria pecar d’ingenuïtat creure que la crisi política catalana pot tenir una solució ràpida i senzilla. Són molts els danys soferts, són massa els ciutadans que s’han sentit violentats des de les seves dispars opcions ideològiques. Totes han de tenir cabuda, totes han de ser respectades. En una democràcia, la defensa d’una determinada opció política només cap dins de l’Estat de dret, mai en contra seu. La negació d’aquest principi ha creat situacions quimèriques, falsos miratges que han de ser superats. El camí cap a la normalitat només pot ser assolit des del realisme, el respecte, el seny i, per descomptat, el diàleg i la legalitat.