Jo Telegram, tu WhatsApp

Alguns analistes han afirmat que una de les raons per les quals no es va aconseguir l’acord  entre el PSOE i Unides Podeml’acord PSOE i Unides Podem va ser que no es van llegir els missatges claus en els moments decisius. Una inoportuna asincronia en temps de connexió permanent. El motiu seria que la cultura digital de les dues organitzacions és molt diferent i que les seves pràctiques comunicatives també. El PSOE utilitzaria, majoritàriament, la missatgeria personal del Whatsapp i els seus possibles socis militarien, des del primer dia i per raons polítiques i tècniques, en Telegram. Per aquesta causa, els negociadors no es van llegir en temps i forma. És a dir, no es van comunicar.

Segurament és exagerat atribuir a aquesta asincronia més responsabilitat que la que realment va existir, però aquesta ruptura digital revela moltes coses i ens dona una idea de com ha canviat la política –a seva comunicació i gestió– en temps de connexió permanent. És més, els líders polítics han començat també a governar (les seves organitzacions i els seus governs) amb el mòbil: a substituir el debat pel xat i a substituir les executives i els executius pels grups de missatgeria. Els riscos són evidents: des del’aïllament  i la reverberació, fins a la política compulsiva il’empobriment de la política.

Política mòbil

Segons el Baròmetre del CIS de maig del 2018, l’ús més gran que la ciutadania espanyola li dona a internet és per a la missatgeria i les xarxes socials. Les persones utilitzem aquests entorns per sociabilitzar i entaular relacions amb familiars i amics, també per a la feina, però a més s’ha transformat en una poderosa eina política on els ciutadans s’informen, construeixen activisme social i s’empoderen.

En els seus inicis, els actors polítics i les institucions no van comprendre les possibilitats que podria atorgar la política mòbil. No obstant, ara, gairebé tots aposten per les aplicacions de missatgeria privada, animant-se a la innovació i experimentació. A més, l’ús de Whatsapp i Telegram en les campanyes polítiques i en la comunicació política ha adquirit una rellevància extraordinària com hem vist recentment al Brasil, l’Argentina o Espanya. Si afegim que l’últim que fem abans de votar a les urnes és mirar el mòbil, no és exagerat acceptar que la política al mòbil s’ha convertit en l’eix del decisiu.

Seguretat vulnerable

Però tornem a les negociacions fracassades de juliol. Si bé Whatsapp s’ha posicionat com l’aplicació de missatgeria instantània més popular al món (és la més utilitzada en 128 països), els usuaris han comprovat en molts casos la vulnerabilitat de la seva seguretat. A més, l’amenaça de les‘fake news’que es distribueixen lliurement per la plataforma també ha alarmat el seu ús en política i ha provocat un debat que tot just comença. Entre els dirigents, la por de ser piratejat és real i creixent.

És molt probable que aquests siguin els motius del creixement de l’ús de Telegram, principalment, per la millor percepció en temes de seguretat i privacitat, perquè té una arquitectura interna que el torna menys fràgil –però no infal·lible– alsatacs externs. Telegram compta amb el xifratge d’extrem a extrem en els xats privats. A més, hi afegeix la possibilitat d’evitar captures de pantalla o configurar missatges perquè s’autodestrueixin. També permet bloquejar els xats amb pin o contrasenya. Per això és la missatgeria preferida dels moviments alternatius i que desafien el poder a tot el món.

Notícies relacionades

La contraoferta d'Iglesias deixa la investidura en punt mort

Sánchez torna per a l'examen de setembre

Des del 2016, van quedar de manifest les preferències dels entorns de Podem per aquesta plataforma, ja que la utilitzen com a canal per emetre informació i és el seu ecosistema natural de comunicació i organització. Algunes fotografies de pantalles inoportunes (o deslleials) i alguns grups han determinat, també, la intrahistòria de rivalitats i pugnes en la formació morada. Per a aquest hub polític i digital, Telegram ha sigut un senyal de distinció, estatus i codi amb què s’han comparat o rivalitzat amb altres tradicions polítiques. Per a Podem, Telegram és marca i estil. És cultura política.

Ve una nova negociació, pel que sembla. PSOE i Unides Podem haurien d’acordar, també, els canals de comunicació. I per exemple “pinear” aquests xats estratègics deixant-los sempre accessibles entre les cinc primeres opcions. ¿Al teu xat o al meu? Si volen seduir, comencin pel canal preferit del possible soci. Així que, si Whatsapp i Telegram no van ser suficients, provin ara a fer la trucada tradicional, que no deixa lloc a excuses. Res com la veu. Res com un cafè sincer. ¿Amb llet, amb sucre? Allà comença la veritable comunicació.