A peu de carrer
El registre de control horari: ¿presencialisme o professionalitat?
Les normes que posen l'èmfasi en comptabilitzar les hores treballades poden resultar contraproduents
L’entrada en vigor de la normativa que obliga les empreses a tenir un registre del control horari dels treballadors ha creat un gran debat, tant pel contingut de la norma com per les dificultats de la seva aplicació, que s’evidencien en les primeres setmanes d’implantació.
És cert que aquesta regulació pot ser útil per intentareliminar les hores extres no pagades i, per tant, per lluitar contra el frau i la precarietat laboral. Ara bé, també ens hem de preguntar si aquesta reforma laboral s’adapta i és aplicable a les necessitats dels professionals i les noves formes d’organització del treball del segle XXI.
Segons el meu parer, l’essència d’aquesta mesura xoca frontalment amb el concepte de “professionalisme”. En sectors com el de la salut, que és el que conec en profunditat,l’actuació de metges i infermeres s’ha de basar en els principis de compromís amb el pacient, confiança mútua i responsabilitat sobre els resultats. Per fomentar aquests valors són necessàries organitzacions amb formes de vinculació que fomentin l’autonomia i la responsabilitat dels professionals. L’aplicació de normatives que posen l’èmfasi en la comptabilització de les hores treballades són contràries a les tendències de fomentar el professionalisme i la coresponsabilització. No només no dona prioritat a l’important, que són els resultats, sinó que clarament pot resultar contraproduent. Per exemple, és fàcil imaginar com reaccionaran, després de l’aplicació d’aquesta normativa, els professionals que decideixen, per pura vocació de servei, donar el seu número de mòbil personal a alguns pacients, o aquells que acudeixen a l’hospital en dia festiu per interessar-se per la situació d’un malalt que els preocupa especialment.
Evolucionar cap a models basats més en la confiança
D’altra banda, aquesta mesura també va en contradirecció de les polítiques innovadores de l’organització del treball que pretenen donar resposta a l’aparició de noves professions en sectors emergents: ¿té sentit aplicar el control horari als sectors de les tecnologies de la informació, on les coordenades espai i temps es desdibuixen, i el que prioritza és l’avaluació de resultats?
No es tracta de fomentar ni el frau ni la precarietat laboral: que s’identifiqui i se sancioni les empreses que no compleixin les seves obligacions. Però això no ha de justificar que es legisli sense matisos per a tots els sectors per igual. Si volem ser competitius com a país és clau que evolucionem cap a models de relació laboral basats més en la confiança que en el control administratiu. Hem d’aspirar a tenir organitzacions més flexibles i amb més capacitat d’adaptació, que fomentin l’autonomia i el benestar dels professionals.
Estem en un entorn global en què les noves tecnologies eliminen progressivament els llocs de treball menys qualificats. Anem cap a un mercat laboral amb posicions d’alt valor afegit que no poden regular-se per normatives burocràtiques un tant simplistes, més pròpies de l’època de la revolució industrial que d’un entorn professional del segle XXI. ¿Cap a on volem anar: cap a un model basat en el presencialisme o en la professionalitat i l’avaluació per resultats?
