Per uns salaris dignes, per un objectiu de país

Les darreres estimacions del PIB català apunten que el creixement ha estat d’un 2% en el segon trimestre del 2019, fet que confirma que la fotografia general de l’economia catalana és bona, però paradoxalment les desigualtats continuen presents en el dia a dia de molts catalans. No ho podem obviar. De fet, malgrat tenir feina hi ha molta gent al nostre país que està en una situació de pobresa, que no pot arribar a final de mes, que depèn de les pensions dels avis o que directament no té cobertes les necessitats més bàsiques. 

Segons dades d’Idescat, ha augmentat significativament la taxa de pobresa en el treball, que ha passat del 12,2% al 14,4% i és resultat d’uns baixos salaris i una alta temporalitat. Una situació que ens preocupa i com a Govern tenim la responsabilitat de buscar-ne solucions. I precisament, això és el que fem amb la proposta d’un Salari Mínim Català de referència Salari Mínim Català . 

Malauradament, no disposem encara de totes les eines d’un estat propi, batallarem per aconseguir-les, però mentrestant, i davant un Estat que insisteix en una visió unitària i centralista a l’hora de fixar un salari mínim de 900 euros, des del Govern de la Generalitat posem la directa per quantificar i mesurar l’impacte d’un salari mínim diferenciat per a Catalunya en el termini de 3 mesos, tot plegat, encoratjant els agents socials a adoptar-lo. 

L’Estat ignora el fet que el cost de la vida pot arribar a ser fins a un 30% més alt en uns territoris que en altres. Diem-ho clar: aplicar un salari mínim uniforme arreu de l’Estat és enormement inequitatiu i no treu de la pobresa molts treballadors de Catalunya. 

Certament tenim un marc competencial que ens limita, però tenim la voluntat i la convicció de buscar totes les vies possibles per lluitar contra la precarietat. Nosaltres mateixos ens hem de marcar el nostre propi camí i és el que fem amb aquest salari mínim català de referència. I en aquest camí, hem d’anar de la mà de la societat civil, ha de ser fruit d’una estratègia compartida amb les organitzacions sindicals i les patronals i aquí el conseller Chakir El Homrani està fent una feina enorme.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Històricament, Catalunya ha construït país des de la societat civil, des de l’acord. Sovint no teníem totes les eines, però vam fer possible el que semblava impossible, doncs ara hem de fer el mateix. És sempre la pròpia societat qui decideix què vol, i en aquest cas, si ja ens està bé continuar tenint un país de salaris “low cost” o si fem un pas més per tenir uns sous dignes, per un país més just.

Hem d’aprofitar la negociació col·lectiva i la capacitat de contractació pública de les administracions per avançar cap a aquest Salari Mínim Català de referència. Fem-ne un objectiu de país: la gent no mengem de banderes, sinó de més drets, llibertat i prosperitat. La Catalunya lliure que volem construir és, sobretot, la Catalunya justa que mereixem.