Entre tonteries

La (in)seguretat de Barcelona ha sigut el tema de l’estiu. A unes dades irrefutables se’ls ha unit el llot conspiranoic, aquest residu brut i llardós de la tempesta. Que alguns col·lectius hagin arribat a la paranoia actual només es pot explicar per la patacada superlativa de les il·lusions. Tan dura ha sigut la caiguda, tan superiors es creien, que només un pervers complot de les forces fosques la pot haver ocasionat. En aquest fang de maquinacions, també s’inclouen els avatars de Barcelona. Hi ha teories per a tot. Des de si els delinqüents han sigut portats per l’Estat per desestabilitzar Catalunya, fins a negar les xifres i atribuir-les a campanyes de desprestigi. El deliri ha portat fins i tot a veure la mà negra en l’obús trobat a la Barceloneta.

I així, entre tonteries, se’ns en va l’empenta i el pensament. Ningú vol viure amb por. Els rics sempre poden comprar seguretat. A la resta només els queda l’ordre públic. El temor ens torna desconfiats i, alhora, vulnerables al populisme de la protecció. Minimitzar la inseguretat només separa el poder del carrer. Així es perden alcaldies i països sencers.