Matrícula gratuïta

Amb un finançament esquifit que provoca, entre d'altres misèries, l’emergència de tota una generació de professorat precari, la universitat es finança en un elevat percentatge gràcies als ingressos de la matrícula. Ara s’està debatent en diversos fòrums la possibilitat d’oferir la gratuïtat dels estudis universitaris, una mesura que molts pensen que és una acció progressista, com defensa el programa electoral del PSOE, per exemple.

Més enllà de saber del cert si els diners que valdria (es calculen uns 500 milions d’euros) acabarien revertint en la universitat per tal que no quedés encara més infradotada, el problema essencial és que una mesura d’aquest tipus, universal, acabaria beneficiant no pas els estudiants que no poden pagar sinó tots aquells que sí que ho poden fer (les seves famílies) i que així estalviarien a compte de l’estat. Les matrícules que es paguen avui dia són indecents (i més a Catalunya, tres vegades més cara que Galícia, per no parlar d’Andalusia), amb una política prohibitiva de preus impulsada pels governs convergents, però la solució no és la gratuïtat, sinó unes reals, honestes i efectives beques equitatives o uns préstecs a la manera del Regne Unit.