Ports tancats

¿Què passaria si algú no deixés a una ambulància entregar una persona malalta a l’hospital? ¿Quantes hores serien suficients perquè aquest espai quedés depassat pel confinament? Aquesta situació és semblant a la crisi humanitària que ha viscut l’‘Open Arms’ en la seva missió 65.

¿Què és l’‘Open Arms’? Aclarim que no és un pesquer reformat, ni un vaixell d’assistència a torres petrolíferes ni de càrrega: és un barco de salvament marítim. És un remolcador que va pertànyer al Salvament Marítim espanyol durant anys, amb un llarg historial, i que va ser rearmat el 2017 per la nostra ONG per continuar amb la seva vocació: realitzar accions de rescat al mar.

L’‘Open Arms’ fa aquesta tasca per garantir el que és segurament el dret humà primigeni, aquell sense el qual no es podria desplegar cap altre: el dret a la vida. I això ho fa d’acord amb una llei internacional que és la llei del mar.

Des del març del 2018, després que per raons polítiques la guàrdia costanera italiana es desentengués de la coordinació d’esdeveniments en aigües internacionals, una comissió europea es reuneix per organitzar el repartiment dels nàufrags cada vegada que un barco civil, militar o d’alguna organització humanitària salva persones al mar i es queda sense port a causa de l’incompliment, per part d’alguns països, de la legislació internacional. Aquesta comissió s’activa cada vegada que estats –als quals podríem dir antisistema– incompleixen les seves obligacions com a membres de la UE (o s’inventen decrets per no fer-ho).

20 dies bloquejat

¿Per què l’‘Open Arms’ va estar 20 dies bloquejat a 800 metres de terra, sense poder desembarcar nàufrags rescatats en aigües internacionals? Ni el país de la bandera del vaixell ni cap altre van activar aquesta comissió. ¿Per què aquest desinterès?

Malgrat això, la tripulació 65 ha batut el rècord de setge gràcies a la seva professionalitat, dedicació i entrega. ¿Qui suportaria auxiliar, cuidar, protegir i alimentar tres vegades al dia més de 100 persones confinades 20 dies a la coberta d’un vaixell? ¿I fer-ho, a més, malgrat la fustigació contínua a les xarxes i d’alguns mitjans de comunicació?

Aquesta missió ha sigut la més dura, no només pel temps de bloqueig, sinó, també, per l’estat psicomèdic que patien les persones rescatades. Vam haver de realitzar 65 evacuacions per raons mèdiques durant els dies que vam estar sense port. Recordem que Líbia està en el moment més cru de la seva guerra civil. Si els que van poder fugir arribaven en aquestes condicions, ¡com estaran els que continuen amuntegats en aquests centres inhumans d’extermini que finança Europa a Líbia!

Acusacions injustes

Durant la crisi se’ns ha acusat de ser traficants i aliats de màfies; fins i tot se’ns ha amenaçat amb multes milionàries per “rescatar sense permís”. També hem sentit dir que la nostra petita organització està guiada per una oculta agenda antigovernamental, entre altres falòrnies desmentides que només pretenen crear cortines de fum. S’ha generat molt soroll, però del que amb prou feines s’ha parlat és del dolor. Les voluntàries i voluntaris, la tripulació de l’‘Open Arms’ i els nàufrags rescatats ens hem enfrontat a un gran sofriment al llarg de tot aquest temps.

 “¿Des de quan no dormiu tres hores seguides?” va ser el primer que va preguntar el Fiscal d’Agrigent al mirar els nostres rostres a l’instant de pujar a l’‘Open Arms’ amb el seu equip (psicòleg, metge i psiquiatre), per conèixer de primera mà les condicions higièniques i emocionals en què ens trobàvem després de tants dies d’innecessari bloqueig.  N’hi va haver prou amb una estona a coberta perquè el Fiscal decretés el desembarcament. Només va haver d’olorar i conviure amb l’amuntegament, avaluar el nivell d’estrès viscut pels nàufrags i l’extenuació de la tripulació i el voluntariat.

El que va quedar clar al Fiscal va ser que era físicament inviable, després de tants dies bloquejats, emprendre una nova travessia de diversos dies per desembarcar les persones que portàvem a bord, i més encara tenint la costa de Lampedusa a la vista. Estàvem en un context crític, amb risc de motí, que les autoritats no van voler observar.

Valors de la UE

De totes les persones que han participat en aquest episodi, els voluntaris i voluntàries d’'Open Arms' han sigut els que han representat els valors fundacionals d’aquesta UE de la que tant presumim. No oblidem l’esforç impressionant que han realitzat per poder desembarcar fora de perill 160 persones en unes condicions tan adverses i prolongades. També recordem la tasca dels nostres companys de l’‘Ocean Viking’, el ‘Sea Watch 3’ i l’‘Allan Kurdi’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La falta de consens d’una insolidària Unió Europea sobre les polítiques migratòries podria haver ocasionat la pèrdua de vides humanes en aquesta crisi. Open Arms, actuant sempre dins de la legalitat més absoluta, ha aconseguit doblegar decrets immorals i que la justícia obri el port segur més proper, tal com indiquen el conveni SAR i el dret marítim internacional.

Open Arms no serà mai còmplice d’aquesta inacció deliberada que ha ocasionat ja 14.000 morts al Mediterrani només durant aquesta última legislatura europea. Amb el suport de tots continuarem protegint els drets humans al mar.