Eleccions (d'entrada) no

Que la política visqui la major part del temps de la manipulació emocional no vol dir que això es faci sempre per la via fàcil ni sense gaires càlculs. De fet, més d’un líder i més d’un partit polític corren el risc de morir d’èxit, de tant que calculen. Treballen massa la generació d’estats d’opinió i confien en excés en el gas sentimental que emanen. Gairebé tots cauen en això, però més els que són al govern. A Espanya això cal aplicar-ho a Pedro Sánchez i al PSOE. A Catalunya, als partits independentistes.

Diferents economistes fa temps que apunten que podríem estar molt a prop d’una greu crisi econòmica. Tant de bo no l’encertin, però, si fos el cas, ¿amb quina feina feta i amb quins pressupostos s’hi enfrontaria Espanya? Càrrecs i assessors de diferent condició fa massa mesos que cobren per anar als seus despatxos (o no) sense rumb ni funcions definits. A Barcelona, fa temps també que diferents conselleries esperen que els seus interlocutors a Madrid deixin d’estar en funcions per resoldre quotidians “problemes reals” d’aquells que els socialistes deien que s’havien de resoldre, procés a part. I mentrestant, Sánchez sembla entregat al ‘dolce far niente’, va confiant que el temps juga al seu favor, que res de tot això arriba prou a la gent i que, en canvi, la negativa de Pablo Iglesias d’investir-lo a baix cost desgastaràPodem  i el beneficiarà a ell, electoralment, és clar. Aquell anar calculant.

I a Catalunya no anem gaire millor. Som molt a prop de la Diada il’independentisme al màxim a què aspira és que JxCat i ERC concedeixin uns dies de treva i que en públic es tirin els plats pel cap el menys possible. Però en privat tots sabem que continuen sense compartir gaire més que el poder al Govern. ¿Però quin Govern? ¿Són dos que viuen en paral·lel o potser una suma zero? I d’aquí el tam-tam constant sobre si ERC vol eleccions i JxCat no. El càlcul.

Una gran autoesmena

Amb aquest panorama, l’únic clar és que avançar eleccions ara no és la resposta. Ni aquí ni a Madrid. No sense que uns i d’altres admetin, per aquesta via, una gran impotència i incapacitat. No sense que això impliqui una gran autoesmena al que fins ara han dit defensar els dos governs i els seus protagonistes.

Notícies relacionades

El Govern central respon a Podem: "Els trens passen"

Nou xoc entre ERC i JxCat per l'horitzó electoral

“Som l’esquerra”, deia fins fa poc el PSOE, mentre que s’hauria mostrat incapaç de pactar-hi i hauria donat aire a la dreta. “Unitat per avançar”, ha defensat l’independentisme. ¿Per avançar eleccions, volien dir? I, en tot cas, ¿avançar-les per a què? ¿Amb quina perspectiva de millora? Aquest seria el càlcul que sí que haurien de fer, uns i d’altres.

Perquè si s’han d’avançar eleccions no és sota el signe del ‘quid prodest’ (qui guanya), sinó pensant com un nou escenari electoral pot millorar la situació. Ara, si la cosa és admetre que no donen per a més, que no volen continuar amb els actuals companys de viatge i que amb d’altres tot anirà millor, llavors sí, eleccions i que ens estalviïn ja aquesta paràlisi i aquesta agonia.