Pisarello i l'herència

Un govern de concentració sobiranista. És una de les propostes que valora l’independentisme com a reacció a una possible sentència condemnatòria en el judici de l’1-O. Un altre cop, les institucions menyspreades i les diferències polítiques esborrades per la bandera. De nou, no hi ha esquerres ni dretes, no hi ha debat sobre la justícia social. Els que sempre guanyen van de la mà dels que sempre perden. El crit per la independència apaivaga qualsevol altra veu, especialment la que denuncia aquesta Catalunya del 3% i el seu xantatge nacionalista. Davant de la proposta, Gerardo Pisarello ha apuntat que els comuns estan “disposats a parlar-ne”.  I costa entendre en nom de qui parla.

Ja no és només la terrible contradicció de pretendre governar Espanya en coalició amb el PSOE i valorar formar part d’aquestengendrament independentista a Catalunya,sinó el menyspreu a la memòria que el seu propi partit representa. A aquesta herència de drets aconseguits a poc a poc, amb el sacrifici de tanta gent. Tanta gent que va tenir clar quina era la seva lluita i què i a qui defensava.