Iemen: la població civil, al punt de mira

L’11 d’agost d’aquest any, l’extensa família Kaeed es va reunir en un edifici civil a Mustaba, a Hajjah, al nord-oest del Iemen, per celebrar l’Id al-Adha. Havien fugit de la seva ciutat natal per buscar refugi a Mustaba. Quan s’asseien per disfrutar del dinar el dia festiu musulmà més important,un atac aeri va impactar directament a l’edifici. El bombardeig va matar almenys 10 membres de la família i va ferir 17 familiars. Tots van ser traslladats a l’hospital rural d’Abs, que rep el recolzament de Metges Sense Fronteres (MSF), per ser atesos. Va serl’afluència més gran de civils ferits de guerraa l’hospital en un sol dia des que va començar l’any.

Quan vaig parlar amb la Mariam, mare d’un dels nens que van perdre la vida a l’atac, vaig recordar els milers de pacients i famílies afectades per aquest conflicte. Cada dia que MSF dedica a pacients és un dia més en què som testimonisdels impactes d’aquesta guerra en la població civil. Els nostres pacients ja no esperen que els combatents respectin les lleis de la guerra ni que hi hagi àrees segures per als que no són part dels enfrontaments.

Bombardeig sobre un servei mèdic

Mentre parlava amb la Mariam, era impossible no pensar quan tres anys abans, l’agost del 2016, els meus companys i els seus pacients van ser víctimes d’un altre atac aeri. Aquest bombardeig, dut a terme per la coalició liderada per l’Aràbia Saudita, va arribar a l’àrea d’urgències de l’hospital rural d’Absi va matar 19 persones,entre elles un treballador de MSF i cinc nens. Va ser el cinquè bombardeig i el més mortal sobre un servei mèdic recolzat per MSF al Iemen des del 2015.

Des d’aleshores, els atacs han continuat sense parar. L’11 de juny del 2018, també va ser bombardejat un centre de tractament de còlera de MSF que s’acabava de construir a Abs. Per això vam haver de reconstruir el centre des de zero, i les més d’1,2 milions de persones que depenen dels serveis de l’hospital d’Absno tenien un centre específic per rebre tractamentmentre el brot de còlera s’estenia. La mera existència de malalties com el còlera i la diftèria, que abans del conflicte eren gairebé absents al Iemen, indica com el conflicte està afectant la salut i el benestar de la població iemenita.

Hi ha un menyspreu obvi i temerari per la vida civil entre totes les parts del conflicte al Iemen. Resulta evident en la violació flagrant del dret internacional humanitari, en la discussió sobre termes com dany col·lateral ien la negligència amb què es duen a terme atacsen emplaçaments civils. El número de desplaçats és de 3,65 milions i continua creixent, mentre que la capacitat de la població per fer front a aquest desplaçament disminueix. La resposta humanitària al conflicte és insuficient i els que treballen per proporcionar aquesta ajuda queden exposats i desprotegits. Sabent tot això, és impossible consolar una mare que ha perdut un fill i nou membres més de la seva família; tan impossible com ho va ser reconfortar el nostre personal i els seus pacients fa tres anys. No hi ha respostes per a ells.

Fons per a la resposta humanitària

Ara, hi ha crides cada vegada més estridents sol·licitant més fons per a la resposta humanitària. I es necessita més finançament. Però això no és suficient. Les agències humanitàries han de poder portar aquesta ajuda als que la necessiten sense riscos, en lloc detreballar en zones cada cop més reduïdes i més llunyanesde les persones desplaçades. I també s’han de mostrar més disposades a fer-ho.

Tots els diners que els donants puguin proporcionar no canviaran la situació si l’accés dels treballadors humanitaris continua sent limitat. Aquests fons, sense un canvi real dels participants al conflicte, no acabarà amb el vessament de sang,no compensarà les milers de vides iemenites perdudesi no proporcionarà les respostes i les solucions que els nostres pacients necessiten desesperadament.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tres anys després del bombardeig de l’hospital d’Abs, encara hi ha una demanda, simple i senzilla per a totes les parts en conflicte:respectin el dret internacional humanitari i protegeixin els civils. Protegeixin aquells que tenen la capacitat de responsabilitat, als combatents: no acceptin “errors” o “danys col·laterals”. A la comunitat humanitària internacional: és hora de fer i dir més. La història ens jutjarà tots, com ja ho fan els iemenites.