Ascens ultra sense poder a Alemanya

Els pitjors vaticinis es van complir només a mitges en les eleccions celebrades als ‘länder’ de Brandenburg i Saxònia gràcies a una alta participació que va ser suficient perquè la socialdemocràcia (SPD) en el primer i la democràcia cristiana (CDU) en el segon estiguin en condicions, amb el recolzament probable d’Els Verds en els dos casos, de formar grans coalicions que impedeixin l’arribada al poder de l’extrema dreta. Però, alhora, la mobilització electoral ha permès als ultres d’Alternativa per a Alemanya (AfD) obtenir excel·lents resultats i certificar l’ascens imparable del partit a l’est del país. És el resultat que hi ha una clara tendència al creixement del vot ultraconservador i, com ha passat a Brandenburg i Saxònia, que no deixi de caure el dels dos grans partits.

Passats els primers anys de l’eufòria que va seguir a la unificació, s’ha instal·lata l’antic territori de l’Alemanya comunista un sentiment de frustració i de descontentament, propiciat per la desigual prosperitat dels ‘länder’ de l’est i de l’oest. De manera que no ha deixat de créixer la transferència de votants del centre i de l’esquerra cap al populisme nacionalista, adversari tant de la construcció política d’Europa com de la vigència de l’euro i de l’acollida dels fluxos migratoris. Un programa que comporta no només riscos per a l’estabilitat política de la primera potència de la UE, sinó per la seva capacitat de contaminació en totes direccions.