L'auge ultra
De la vella esquerra a la nova dreta
Afirmar-se ara significa negar tot el que és diferent que tenen al davant i rescatar el més propi, és a dir, allò més ranci, el que és més castís.
zentauroepp40229403 a man holds an anti immigration party alternative fuer deuts170922173345 /
No tot és franquisme a l’extrema dreta. L’espectacular èxit a Europa d’una dreta integrista que combina xenofòbia, negacionisme climàtic i masclismedreta integrista, no s’explica bé invocant només rastres del feixisme. Una recent novel·la francesa d’Edouard Louis, titulada ‘Didier Eribon. Retorno a Reims’, ofereix una clau inquietant. El protagonista, fill d’una família obrera, “comunista de tota la vida”, es pregunta com els seus acaben votant extrema dreta. Si la novel·la ha tingut tant èxit és perquè en el destí d’aquesta família “d’esquerres” s’hi veuen reflectides moltes altres de franceses, italianes o alemanyes que han passat d’un extrem a l’altre a través d’un procés que tampoc desconeixem aquí.
En el temps d’una generació han passat moltes coses. La globalització que s’imposa després de la caiguda del mur de Berlín ha deixat a la intempèrie el món obrer. El protagonista explica la història de la seva família, instal·lada en una barriada confortable construïda sota l’impuls social del partit dels obrers. El temps, no obstant, va oferint als camarades del barri possibilitats de promoció social que aprofita qui pot, que són sempre una minoria. Promocionar-se significa anar-se’n. L’espai buit és ocupat per emigrants pobres o per nacionals marginals que alteren la manera habitual de vida i deterioren l’ambient amb l’amuntegament o la delinqüència. La família de Didier Eribon sent que els estranys són ells, els de tota la vida. La seva solitud és viscuda com un abandonament perquè observen que els poders públics inverteixen més en ajuts socials per als nouvinguts que en ells.
El camp està preparat perquè algú vingui i els digui que ells han aixecat aquest país que ara s’entrega a moros o romanesos. El xovinisme enterra la vella Internacional. Afirmar-se ara significa negar tot el que és diferent que tenen al davant i rescatar el més propi, és a dir, allò més ranci, el que és més castís. El camp està abonat per als Le Pen, Vox, Salvini o els ultres alemanys (AfD) que acaben de triplicar els vots.
