¿Hi ha setembre?

Ni al document que va presentar a Podem el 8 de juliol ni en el seu discurs d’investidura,Pedro Sánchez no es va dignar a incloure referències específiques a la crisi política catalana. Va sorprendre especialment després de sentir-lo durant gairebé dues hores a la tribuna del Congrés perquè feia setmanes que el PSOE esgrimia Catalunya com el principal argument per justificar el seu rebuig d’asseurePablo Iglesias al seu Consell de Ministres. ¿I per què ara? ¿Per què posa el PSOE per davant el “conflicte de convivència de Catalunya” i el seu no exprés al referèndum d’autodeterminació? A 20 dies perquè s’activi el botó nuclear de les eleccions, Pedro Sánchez fa un moviment amb la seva proposta a Podem que li deixa menys espai però igualment va amb molta cura perquè un intent d’investidura precipitat i d’última hora podria perjudicar els seus interessos electorals.

En realitat, el dia que va pujar per última vegada a la tribuna, el passat 25 de juliol, Sánchez ja estava situat a les eleccions i des d’aleshores no ha fet cap pas que no salvaguardi el seu relat electoral per al 10 de novembre. El PSOE està pensant en la possible cita amb les urnes i potser en els vots que pot recuperar de Ciutadans pel centre quan torna a posar el focus en el referèndum d’autodeterminació. ¿Algú dubtava que aquesta és la posició del PSOE? ¿Unides Podem no va retirar ja al juliol el referèndum de les seves exigències prioritàries en la negociació?Gabriel Rufián va ser sincer al juliol quan va advertir que ara al setembre tindria més difícil arrossegar la seva organització cap a una abstenció de desbloqueig, però és que realment Sánchez no està fent cap gest perquè l’equació de la investidura surti per aquest costat. Més aviat al contrari. Vol subratllar amb negreta, just ara, que diàleg amb Catalunya sí, però autodeterminació, no.

Competició electoral de l’esquerra

Notícies relacionades

Sánchez ofereix a Iglesias alts càrrecs fora del Govern

Iglesias: "Crec que Sánchez vol eleccions, espero que reflexioni"

Hi haurà una nova reunió dels equips negociadors de PSOE i Podem, però Sánchez no vol sortir mal parat per aquesta reobertura de les converses al setembre perquè ja va avisar que no hi hauria setembre. Era molt difícil pensar que el PSOE s’estaria de braços plegats, veient com passen els dies, submergint-se al mar de la indignació de la gent per la incapacitat d’arribar a un acord. És clar que el PSOE està elevant la pressió a Podem de cara a la investidura, però també ha aprofitat l’estiu per facilitar les seves relacions amb un públic qualitativament molt rellevant en la competició electoral de l’esquerra, els col·lectius socials que van assistir a l’acte de llançament de la proposta socialista. ¿De debò es pot produir una negociació real quan es presenta l’oferta davant de centenars de persones?

Ara el PSOE està bastant convençut que el seu secretari general no arriscarà ara com creuen que va arriscar al juliol oferint una vicepresidència a Irene Montero i tres ministeris més. Molts estan fets a la idea que no arribarà al límit de les seves possibilitats, com aspira Podem, tot i que tot estigui a punt de saltar pels aires. S’han pres seriosament això que no hi ha setembre.