Petit observatori
Una abraçada, i que us vagi tot bé
Dinar de trobada setmanal, ahir, al restaurant Lázaro de Barcelona. /
He tingut un gran disgust: ha tancat el restaurant Lázaro.
Un restaurant d’absoluta exigència i amable presentació. De qualitat consolidada al llarg del temps.
Un model de l’anomenada ‘bona cuina’, és a dir, la de la qualitat franca i exigent.
Lázaro va morir massa aviat, però les noies van saber tirar endavant amb un rigor magnífic.
Les armes de l’èxit són l’exercici de la voluntat i el talent. Però Fina i Carme han portat el restaurant Lázaro a un nivell reconegut. Encara diria més: modèstia de formes i exigència de nivell.
Ara arriba la trista notícia: el Lázaro ha tancat. Em sap molt greu, com a tots els clients, n’estic segur. Perquè el Lázaro no era un restaurant d’aquests en què els clients només diuen «vull això» i «quant és»...
El Lázaro havia creat un discret àmbit de confiances. Quan Lázaro, el fundador del restaurant, va morir, els seus sabien què havien de fer. Continuar, i continuar bé.
Ara em pregunto si la imposició de nous negocis deu crear un clima que no té res a veure amb els que hem conegut. És normal que els espais vulguin conèixer un dia o altre les noves destinacions.
¿Nous espais, noves feines, nous clients?
Ja trobo a faltar les salutacions dels amics quan ens vèiem al restaurant Lázaro. No es tracta de mitificar. Mentre vivim, els anys passen.
Però no passen de la mateixa manera i jo reivindico el dret a l’enyorança, tot i que sàpiga que algun dia desapareixerà.
Notícies relacionadesLa vida és molt estranya. És capaç d’escriure pàgines molt boniques, i de sobte les vol esborrar.
Una trista abraçada a tots els ‘lazaròfils’.
