Els errors que Montserrat admet

Divendres passat, la comissió independent creada per la comunitat benedictina de Montserrat va fer públic el contingut del seu informe sobreles denúncies d’abusos sexuals per part del religiós, ja desaparegut, Andreu Soler. Les entrevistes dutes a terme durant la investigació, en la qual han aflorat una dotzena de víctimes i un altre cas dels anys 60 que es desconeixia,han portat a la conclusió que durant diverses dècades el monjo va actuar com «un depredador sexual i un pederasta»sense que els seus superiors hi intervinguessin malgrat haver-hi una «rumorologia suficient».

La comunitat,i ahir personalment el seu abat, Josep Maria Soler, ha demanat perdó, ha reconegut que no van funcionar els mecanismes de prevenció i control, s’ha posat al servei de les víctimes i s’ha compromès a millorar els protocols de protecció de menors. L’acte de contrició per uns abusos comesos per un individu, però que només van ser possibles de forma tan impune i continuada en el temps per la inacció dels qui els haurien d’haver aturat,era necessari. Encara que arribi tard i malament. No han quedat desmentides les acusacions d’algunes de les víctimes que les seves alertes van ser desateses i els diners que se’ls van oferir portessin implícit el silenci. La posada en marxa de la comissió d’investigació, els reconeixements d’errors i els propòsits d’esmena només van arribar després que les denúncies es fessin públiques a la premsa, quanhi va haver indicis i ocasions sobrats per haver actuat abans.