Guanyem el futur

Avui l’independentisme és l’únic moviment que qüestiona un estatus quo que ha anat involucionant progressivament. Els més ferotges detractors de la Constitució en són avui els seus més abrandats entusiastes. Ells ho anomenen patriotisme constitucional, un tipus de nacionalisme d’Estat que ha arrossegat bona part de l’esquerra espanyola.

El republicanisme català ha sostingut la flama de la República durant anys, sovint en solitari, sovint des d’una certa marginalitat. Perquè convivíem amb una majoria política, tant a Catalunya com a Espanya, que ha viscut còmodament instal·lada en un autonomisme ineficient, esgotat i en regressió.

El règim que s’ha assentat sobre la Restauració Borbònica del 78 ens ha situat a un carreró sense sortida. I l’1 d’octubre, a través de la resposta popular fou la màxima expressió per superar-lo. Anteriorment, precisament la voluntat de cercar una sortida dins l’actual marc de drets i llibertats, liderada per Pasqual Maragall i amb l’impuls d’ERC i de tots aquells que ja aleshores érem republicans, fou la que va evidenciar no ja les estretors de l’autonomia sinó la seva regressió. La recentralització aznarista, secundada per una esquerra espanyola ostatge d’aquest suposat patriotisme constitucional o nacionalisme d’Estat, va impulsar una contrareforma a aquella reforma de l’Estatut.

Ens sentim immensament orgullosos de la determinació i civisme que van demostrar els ciutadans davant la violència policial que va ordenar el Govern espanyol el primer d’octubre. Aquell dia vam veure i viure el millor i el pitjor de la condició humana.

I són aquest civisme i aquesta determinació les que tenim l’obligació de fer prevaldre, democràticament, davant d’aquells que van voler aturar les urnes a cops de porra. L’1 d’Octubre és un capital polític de tothom qui estima la llibertat, com la mobilització del 3 d’Octubre, la més transversal i vehement que ha viscut mai la societat catalana en defensa dels drets i llibertats, de la democràcia, de les urnes.

 

Sovint no és suficient tenir la raó. La formidable aliança conservadora que s’alça contra els anhels majoritaris de la societat catalana dibuixa un mur de formigó. I estan disposats a perpetrar tot el que calgui per evitar no ja la República catalana sinó un referèndum. El nostre, doncs, no és pas un problema de voluntat sinó de força. La força de la raó només pot reeixir per damunt de la raó de la força si darrere té una ingent majoria que la pugui sostenir.

I ho tenim clar. La nostra força rau en la cohesió del país i s’ha d’assentar damunt una majoria social a tot el territori. I alhora s’ha de fonamentar en la capacitat de vertebrar una sòlida majoria política a tots els barris, pobles i ciutats. Com més àmplia i més diversitat aglutini, més consistent i més imparable serà el projecte de la República. De retruc, com més cohesionada estigui ERC, més podrem avançar. Per això, és tan important que en les properes setmanes i en el marc del Congrés Nacional, el conjunt dels membres del partit  sapiguem encarar un debat ric, intens i molt participat que ens meni a prendre les decisions més encertades i que ens permeti enfortir aquesta eina que és Esquerra Republicana per posar-la al servei del nou país. Ara en tenim l’oportunitat fent pinya al voltant de la candidatura que hem construït conjuntament amb el Pere Aragonès i la Marta Vilalta.

El repte d’Esquerra Republicana rau a guanyar la confiança de centenars de milers de ciutadans que encara avui perceben distant la República Catalana. Tots els compatriotes que no se senten interpel·lats pel nou país que volem bastir han de saber que el volem fer amb tothom i per a tothom. És una empresa titànica que demana tot el nostre compromís, que demana allargar la mà un cop i un altre als nostres conciutadans i a les forces polítiques democràtiques que els mereixen la seva confiança i el seu vot.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El futur, la victòria, passa per desarmar de raons els representants polítics que, en el fons, impedeixen també als compatriotes no independentistes assolir un futur millor per als seus fills i filles. I això ho fan cada dia, negant la possibilitat que votem per decidir. I des de fa molts anys, prenent decisions econòmiques i polítiques de manera sistemàtica que perjudiquen el conjunt d’una societat que amb el seu esforç genera una riquesa que no veu redistribuïda en progrés per a tothom.

El mur de formigó, l’aliança conservadora, només cedirà si som capaços de fer adonar a tothom que precisament el volem fer caure perquè darrere hi ha la llibertat. Perquè, sobretot, darrere hi ha la inequívoca voluntat de donar resposta a les demandes d’una societat que s’ha guanyat el dret a ser i que es mereix un futur republicà socialment més just per a totes i tots.