Afirma Cifuentes

Afirma Cristina Cifuentes, per defensar-se de la seva imputació en el 'cas Púnica', que ella no s’ha emportat «ni un euro públic dels madrilenys». Està molt bé, però és que ningú l’assenyala per això ni la seva condició d’investigada respon a aquest delicte, sinó que se l’acusa d’haver manipulat una adjudicació per beneficiar un dels donants de diner negre del Partit Popular.

Cifuentes afirma a Telecinco que les famoses cremes que va amagar en un supermercat eren a la seva bossa, perquè les va posar ella «per equivocació». I afegeix: «Em sorprèn que aquest assumpte s’hagi utilitzat per destruir-me políticament». Crec que és important que els nostres dirigents, que ja estan en càrrecs rellevants, no s’emportin coses que no són seves, ni tan sols per equivocació. El que resulta sorprenent és que li sorprengui que una cosa així surti, més tard o més aviat. El «foc amic» i «les clavegueres de l’Estat» fan molt poques excepcions.

Cifuentes afirma que si la causa del seu màster presumptament regalat hagués acabat al Suprem, s’hauria arxivat. Convé recordar-li a l’expresidenta de Madrid que, de fet, es va beneficiar de les decisions d’alt tribunal respecte al regal de títols, però és que ella està acusada ara de falsedat documental per intentar rebatre les informacions publicades al seu dia. És a dir, que ella va ser més enllà del suposat regal d’un màster.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cifuentes afirma que ha sigut víctimad’«una tempesta perfecta» que atribueix a algun empresari «que volia rebre uns diners que no va rebre, perquè jo no estava disposada a donar els diners dels madrilenys». La pregunta és si ella va denunciar aquell suposat intent d’extorsió i si era una cosa habitual, si aquesta pràctica existia amb els seus antecessors.

Cifuentes afirma, finalment, que els dirigents del seu partit l’han deixat sola: «És una cosa molt dolorosa, fins i tot de persones que m’ho deuen tot políticament». L’expresidenta de Madrid està rebent exactament el mateix tracte que ella va dispensar, quan va començar a jugar a ser la successora de Mariano Rajoy. Ella, ara que lamenta que en aquest país la imputació ja és socialment condemna, va practicar exactament això. És molt cruel, però a Cifuentes no l’hi semblava en aquell temps. Ella volia ser la que netejava el PP fins a deixar-lo com una patena. I, és clar, l'escombra a Génova no sempre la passa el mateix. Així és la vida.