La culpa a l'esquena

Tots els nombres i les lletres. I aquesta olor de plàstic addictiu. També excitant. Perquè fa olor de nou, de tot el que vindrà. De rialles i corregudes pels passadissos. També de deures, de problemes que se’ns ennueguen, de lliçons mal apreses... En una motxilla escolar hi cap tot això. Il·lusions i desenganys. Esforç i futur. La infància penjada a l’esquena.

L’Unicef ha instal·lat un cementiri de motxilles a la seu de les Nacions Unides. Són 3.578 motxilles per homenatjar els més de 12.000 nens assassinats o mutilats en zones de conflicte durant el 2018, la xifra més alta des que es van començar a monitorar aquestes greus violacions. Es creu que en són molts més. En dues setmanes, els líders mundials es reuniran a les seves instal·lacions per celebrar el 30è aniversari de la Convenció dels Drets del Nen. ¿Quants d’ells s’atreviran a mirar aquest cementiri de futur? Allà hi jeuen les conseqüències de les mans que van encaixar, dels negocis que van promoure. També d’aquests contractes amb la indústria armamentística que van encoratjar o van mantenir amb l’argument de defensar llocs de treball. Que mirin, i carreguin la seva culpa.