Dues mirades
Ovidi i Camilo
No hi ha d'haver al món personatges més allunyats que Ovidi Montllor i Camilo Sesto. I, en canvi, tots dos habiten en la nostra memòria sentimental. És una banda sonora que ens explica, amb totes les contradiccions
L'any 2011, un diari local d’Alcoi va proposar que els veïns triessin noms de personalitats per batejar els carrers de la vila. Els dos guanyadors, empatats, van ser Camilo Blanes i Ovidi Montllor, tots dos alcoians, tots dos cantants i tots dos nascuts a la dècada dels quaranta. El 2013, el passeig del Viaducte va canviar de nom i es va dir passeig Ovidi Montllor. El 2018, l’avinguda de l’Albereda va ser l’Albereda Camilo Sesto, que és el nom artístic del cantant que es deia Blanes. Tots dos són fills predilectes i tots dos tenen la medalla d’or de la ciutat. I tots dos tenen rutes turístiques a Alcoi, perquè els veïns i els visitants puguin fer un recorregut pels llocs on van viure i on es van inspirar. Tots dos tenen una cançó, en català, dedicada a Alcoi: ‘El meu poble Alcoi’ i ‘El meu cor és d’Alcoi’. La primera, de l’Ovidi, és trista, emotiva i militant; la segona, de Camilo Sesto, podria haver triomfat a Eurovisió: és cursi, amb arranjaments cursis.
No hi deu haver al món personatges més allunyats que aquests dos cantants. I, en canvi, tots dos habiten en la nostra memòria sentimental. És una banda sonora que ens explica, amb totes les contradiccions.