Google entra a les escoles

L’ús de Google Suite a les escoles comporta sens dubte avantatges, com el recurs a tot un conjunt d’eines que a més permeten el treball col·laboratiu. No obstant, també s’ha de ser conscient delsriscos que impliquen. Les aplicacions que integra, correu, xats, compartició d’arxius, vídeos o agendes comporta necessàriament un tractament de dades dels afectatstractament de dades  (els menors). La normativa europea que regula el tractament de dades (RGPD) determina que per poder fer-les servir hi ha d’haver un fonament. En aquest cas es tractaria del consentiment de l’afectat (si és major de 14 anys) o bé dels representants legals. Sembla, doncs, que amb el consentiment n’hi hauria prou... Però és necessari que es tracti d’un consentiment informat i lliure. El RGPD estableix tot un conjunt de requisits relatius a la informació, tant quant al contingut com a la manera de proporcionar-la. S’ha d’examinar amb deteniment si es compleixen tots els requisits legals. D’altra banda, ¿podem considerar que es tracta d’un consentiment lliure si no hi ha altres alternatives? És a dir, si el que es planteja és poder utilitzar aquestes eines, amb les condicions que estableix Google, o no fer-ho, ¿el consentiment seria expressió de la voluntat de la persona?

Notícies relacionades

El curs escolar arrenca amb inquietud sobre la protecció de dades

La meitat de les escoles catalanes veten el mòbil a l'aula

A ningú se li escapa que les dades personals són el bé més preuat de la societat de la informació. Aparentment Google ofereix aquestes eines gratuïtament, però obté ingents quantitats de dades dels usuaris. No només es tracta de les dades que els afectats proporcionen de forma conscient (nom, adreça i edat). Les més interessants són les que es deriven del comportament de l’afectat; les que es dedueixen de les recerques que pugui fer a internet o dels missatges o exercicis redactats. D’aquestes accions, de les amistats amb qui es relaciona, es dedueix el comportament. Es tracta del perfilat que permet parametritzar la població i dirigir publicitat parametritzada. Però a més, amb la generalització d’aquestes plataformes, està fidelitzant uns usuaris que seran els universitaris i els treballadors del futur.

No obstant, ¿poden rebutjar-se aquestes eines? S’ha d’analitzar aquesta qüestió des d’una perspectiva més àmplia. No es tracta només d’obrir les portes de les aules a una aplicació concreta. Ens hem de plantejar quina és la política educativa que vol dur-se a terme, quin paper ha de jugar la tecnologia. La llei orgànica que regula el tractament de dades personals (LO 3/2018) disposa que el sistema educatiu ha de garantir la plena inserció de l’alumnat en la societat digital i un aprenentatge que sigui segur i respectuós amb els drets fonamentals. Per tant, és des d’aquesta perspectiva més àmplia que s’ha de reflexionar sobre la implantació de determinades eines. A més, dins de les possibilitats, s’hauria de recórrer a eines de ‘software’ lliure, que garantissin la neutralitat tecnològica.