Colau, Hereu i aquests noms

Els problemes de les ciutats de vegades prenen nom propi. Llavors, aquests termes que encapçalen estadístiques, com a delinqüència i desordres públics, adquireixen un tràgic rostre. Per a l’alcalde Jordi Hereu, va ser Johnny S. Per a l’alcaldessa Ada Colau, potser és la Sara. El primer és el guàrdia urbà que en la vigilància d’una casa okupada va rebre una pedrada que el va deixar tetraplègic i amb greus seqüeles psíquiques. La segona és la jove que va morir apunyalada fa poc més d’una setmana al Port Olímpic. L’entorn pròxim a Hereu reconeix que el polític va quedar emocionalment tocat per l’agressió del Johnny. Probablement, Colau tampoc oblidarà la vida segada de la Sara.

L’especulació immobiliària ja marcava aquella Barcelona del 2006 i el moviment okupa estava en un moment àlgid. Els ‘squatters’ delataven les contradiccions del sistema. Era un moviment majoritàriament pacífic, amb un nivell alt d’organització. També hi havia pisos simplement ocupats, sense cap reivindicació, per persones que només buscaven un sostre. L’ajuntament desallotjava, mai al ritme que l’oposició demanava, i massa per altres col·lectius ciutadans.

Notícies relacionades

S'entrega el coautor de la mort d'una noia al Port Olímpic

Buch i Colau marquen perfil propi contra la inseguretat de Barcelona

El 4 de febrer del 2006, Rodrigo Lanza va tirar la pedrada funesta. Ni tan sols vivia a la casa ‘okupada’. Va ser condemnat a cinc anys de presó. El seu advocat defensor va ser Jaume Asens i el documental ‘Ciutat morta’ el va elevar a la categoria d’heroi. Al novembre serà jutjat de nou, acusat de donar cops fins a matar a un home a Saragossa.

¿Quantes vegades es va preguntar Hereu si havia d’haver actuat d’una altra manera amb el moviment okupa? ¿Quantes vegades s’estarà qüestionant Colau la seva estratègia davant l’augment –real– de la inseguretat a Barcelona? Hi ha moments en què les ideologies, els principis o les teories topen amb els rostres. I no és fàcil. Governar és enfrontar-se a les contradiccions. La puresa dels somnis comença a debilitar-se en el mateix instant en què es trepitgen les institucions. Llavors, arriba la gestió de la dificultat, de la realitat. I aquests noms inoblidables.