Les altres Ana Julias, els altres peixets

A través del telèfon, la Sara va sentir com la seva parella apunyalava la filla de tots dos, de dos anys i deu mesos. Un crit punyent i, després, el silenci més absolut fins que es va tallar la trucada. Després, l’home va trucar als avis de la nena i els va dir que havia matat la seva neta. Els agents van trobar la nena després de fer un forat a la porta de la vivenda amb una maça. La nena va ser atacada mentre era al sofà veient dibuixos animats. Va sobreviure, però tindrà lesions per a tota la vida.

Mentre escric això, té lloc el judici contra aquest home, el nom del qual no conec, perquè la seva identitat s’ha protegit. Aquest home no surt a la televisió. Però Ana Julia Quezada surt a tota hora. Els judicis tenen lloc el mateix dia. Un cas rep atenció mediàtica. L’altre no.

Iván Pardo Pena està empresonat des que va matar la seva neboda política, la Naiara. La investigació va destapar els maltractaments continuats que tenien lloc en aquesta família i de la qual prèviament havien sigut víctimes les seves dues nebodes carnals, que tenien 13 i 14 anys quan es va produir l’infanticidi. Segons van declarar les dues germanes davant dels investigadors, el seu oncle les havia obligat a participar en els càstigs a la nena.

La mare d’aquesta nena em va escriure dient que ella no tenia ni idea del maltractament que la petita havia rebut continuadament. L’autòpsia diu que la nena tenia lesions prèvies a la nit de la seva mort, incloent-hi una fractura a la tíbia que mai va ser tractada. La Mariela diu que no en sabia res. No va veure cap fractura, no va portar la nena al metge.

En el sumari apareixen els àudios i vídeos que l’assassí enviava al grup familiar de la parella de la mare. A la premsa se n’ha publicat un extracte.

Els rep el padrastre de la nena. El Carlos.

La Mariela pot dir que llavors no en sabia res. Però ara no pot dir que no ho sap.

Que no sap que l’home amb qui vivia era perfectament conscient del que li estaven fent a la Naiara. Que no sap que l’assassí explicava les tortures en un xat familiar per WhatsApp. Que 10 dies abans de l’assassinat, l’Iván va enviar al seu germà un fragment de vídeo en el qual la Naiara estava de genolls sobre còdols, i que el padrastre de la nena reia. Que ja havia rebut fotos de la Naiara agenollada amb orelles de burro (i l’àvia al darrere, somrient), fotos de la Naiara amb els genolls en carn viva. Que aquest home havia rebut missatges en els quals es deia que rentarien la boca de la Naiara amb alcohol. Que el seu germà i la seva mare li van explicar que havien obligat la Naiara a passar dos dies i dues nits sense dormir, forçant-la a «estudiar».

Mariela Alejandra Benítez diu que no va veure les lesions de la Naiara, els blaus, la lesió a la tíbia. No obstant, hi ha missatges de la Mariela, previs a la mort de la nena, en què explica que sap que el padrastre li pega.

La Naiara va rebre descàrregues elèctriques, cops amb un cinturó. Tenia un llavi trencat, blaus, talls i cops per tot el cos, politraumatisme, traumatisme poliencefàlic. L’havien emmanillat amb grillons i emmordassat amb un mitjó.

L’àvia era a la mateixa casa.

L’informe del forense diu que a la família hi ha una llarga tradició de maltractament.

Ara digueu-me si la Naiara no mereix la mateixa justícia que demaneu per a Gabriel. Si el seu assassí i els seus còmplices no mereixen que els identifiquem. 

Si aquesta nena de dos anys i deu mesos, sense nom, no mereix un record. Si no mereix que sapiguem el nom del seu pare, com sabem el de l’Ana Julia. 

Digueu-me com expliqueu que encara hi hagi nens que visquin a la casa de la Mariela. 

Digueu-me per què només sabem coses de l’Ana Julia Quezada i el Gabriel.

Digueu-me per què hi ha víctimes de primera i de segona categoria. Per què uns judicis surten a la televisió i d’altres no.

Per què 29 nens han sigut assassinats pels seus pares en set anys, i no sabem res dels seus assassins. 

Per què es menteix i es fa córrer la falòrnia que als nens els assassinen les mares, quan el mateix ministeri ho desmenteix. Per què només es veu el judici quan l’assassina és una dona

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Jo no ho entenc.

Si tu tampoc ho entens, fes córrer aquest article.