Com un tumor

Les mesures econòmiques són com el contrapès necessari de l’acord que Ciutadans proposa. El gruix del pacte es diu Catalunya i, una mica, Navarra. És a dir, la necessitat d’establir una gruixuda línia vermella que eviti qualsevol intent de qüestionar democràticament l’Estat. És a dir, un autèntic pacte constitucional que va més enllà de l’estricta política quotidiana i s’estableix com a marc mental irrenunciable de les forces espanyolistes. Renunciar a l’indult i començar a programar la nova aplicació del 155. Els dos pilars contundents i necessaris per a la investidura de Sánchez.

L’indult no és ben vist pels independentistes, perquè implica, com escrivia Sant Marc, «que l’home accepti la seva condició de pecador i se’n penedeixi». Però ara ni tan sols es contempla com una magnanimitat per part de l’Estat, un gest per fugir de les presons i tornar als parlaments. El 155 va ser un impacte demolidor quan es va activar per primera vegada. Tornar-hi com si res, com una rutina, és dinamitar l’essència de la democràcia. Pel que sembla, l’única solució que desbloqueja és entendre Catalunya com un tumor que es tracta sense tacte ni pal·liatius i amb cirurgia agressiva.