La gestió pública
Ens queixem poc
Les reclamacions ciutadanes donen una idea de la importància que el conjunt de la societat atorga al tema en qüestió
GRAFCAT5947. BARCELONA (ESPAÑA), 20/03/2019.- El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, durante la rueda de prensa que ha ofrecido este miércoles en la que ha recomendado al presidente de la Generalitat, Quim Torra, que retire los lazos amarillos y simbología partidista durante el periodo electoral, cumpliendo con el requerimiento de la Junta Electoral Central (JEC). EFE/Toni Albir /
Deu fer uns 20 anys que la frase «ens queixem poc» em va xocar enmig d’un curs sobre gestió patrimonial. Parlàvem del sistema de museus britànic, però la idea que més recordo és la de com enfocar la gestió de la cosa pública des del punt de vista del ciutadà. No només calia salvaguardar el patrimoni, fomentar la recerca o fer unes exposicions innovadores i atractives, sinó garantir l’accés i la gestió del servei públic posant el focus, abans que res, en l’administrat. Si aquest trobava que alguna cosa no rutllava prou bé havia de tenir a mà les eines adequades per queixar-se'n i rebre una resposta satisfactòria (no necessàriament positiva).
I encara trobo que ens queixem poc, sí. Potser perquè la nostra administració actual encara és jove, o perquè som més d'esbravar-nos que d’argumentar. Hem millorat en transparència, però encara veig massa polítiques, massa tràmits, massa obres, que no posen prou el focus en l’administrat. Precisament fa uns mesos el Síndic de Greuges em deia que es presenten poques queixes a la Sindicatura en matèria de cultura. Ho he buscat al seu informe anual. Del total de 10.762 queixes i actuacions d’ofici iniciades pel Síndic el 2018 només 42 estan sota l’epígraf de «cultura i llengua», a la cua en la classificació de matèries objecte de queixa.
Notícies relacionadesQualsevol reclamació té un doble objectiu, al meu entendre. Per una banda, és evident que ha de ser el primer pas per a la solució del problema, ja sigui per defecte, absència, menysteniment o manca de cura, en tant que ha de posar en marxa mecanismes de reparació, però també, i això és més important a llarg termini, perquè dona una idea de la importància que el conjunt de la societat atorga al tema en qüestió. En aquest sentit, és lògic que el conjunt de queixes sobre polítiques socials encapçali la llista amb 3.367.
Escrivint això tampoc no deixo de preguntar-me si es posa prou el focus en l’administrat quan la possibilitat de no entendre’s passa per davant de la certesa que no tancar un acord de govern ens pugui abocar a unes noves eleccions generals.
