Treball sexual
Ser o no ser prostituta, aquesta és la qüestió
Ni val debatre-ho tot sota el mantra de la llibertat d'expressió ni totes les feines són igual de dignes
Fa uns dies, com a reacció a unes jornades sobre el treball sexual convocades a la Universitat de la Corunya –després les van anul·lar–, la prostitució ha tornat a ser tema de debat. La prostitució –hi estarem d’acord– és una de les formes més roïnes i mesquines de comercialització del cos d’una dona –indefensa, explotada i oprimida– que hi ha. No ho dic jo, ja ho deia Flora Tristán al segle XIX: «La prostitució és la més horrible de les afliccions produïdes per la distribució desigual dels béns del món», i ho diu el feminisme.
Doncs bé, no opinen el mateix en aquesta universitat, i sembla que volien oferir possibilitats laborals a les seves alumnes, i emparant-se en el fet que és «un centre de lliure circulaciód’idees, fòrum natural per al debat, lliure de censures i prohibicions», van defensar que es tractava d’un debat intel·lectual. No hi va haver acte, com dic, però es van multiplicar els comentaris als mitjans de comunicació i les xarxes.
Notícies relacionadesLes defensores de la prostitució afirmaven que impedir-ho era un atac a la llibertat d’expressió i de càtedra. No entraré a discutir-los això, com no entraria a respondre si Palestina té dret –que el té– a ser un país; ni a si ser de determinada raça et fa millor o pitjor –que no–. Tots ells suposo que possibles debats a la universitat arran de la llibertat d’expressió. Les feministes, eternes defensores del’abolició, ironitzaven preguntant-se ¿en quin epígraf de l’Estatut del Treballador entrarien els actes sexuals?, perquè això implicaria incórrer en el delicte de legalitzar el proxeneta, que s’aprofita de les donesproxeneta,.
Potser aquest debat no hauria tingut lloc si, principalment des delscentres públics, comencessin a plantejar-se que sota el mantra de la llibertat d’expressió no tot val, com no totes les feines són igual de dignes, perquè en cas contrari –i legalitzada la prostitució–, el que vindria serien unes jornades per reivindicar el pagamentd’hores extres després d’una violació, o l’impagament d’un deute comercial si violes una prostituta.