Escola per a nens-pantalla

Els beneits diuen que els nadius digitals es mouen perinternetmillor que nosaltres, però jo només veig canalla enganxada. Mentre els profes delaten estralls en la retentiva i l’atenció dels nens-pantalla, molts adults ens sentim ansiosos i deprimits per l’estat permanentd’hiperconnexió. ¿Fiarem una cosa tan fonamental per al futur a un culte tecnològic amb uns magnats que ens van convertir en rates de laboratori? Val la pena repetir-ho: els genis de Silicon Valley, que intenten infiltrar-se en els nostres sistemes educatius, eduquen els seus fills sense pantalles. Per alguna cosa serà.

El que ens han donat les tecnològiques es pot resumir en una paraula: facilitat. Per connectar, per orientar-se, per consumir. Però aprendre no és fàcil. En hiperconnexió perdem la intimitat i el repòs, ens comuniquem superficialment, minva la nostra capacitat d’atenció mentre la memòria cau a trossos. Fa anys que Google, Apple i altres tecnològiques van desembarcar als sistemes d’educació, cosa que Xnet ha denunciat. ¿Hem d’immolar els nostres nens a l’altar de la ‘novolatría’?

Notícies relacionades

El mòbil a les aules, un debat per tancar

Mar Camacho: «Hem de passar de nadius digitals a nens digitals»

L’escola serveix per construir ments al fang. Ha de continuar sent un lloc de resistència. El bon professor produeix fascinació per l’antic com si fos nou: tot el que és vell és novetat per a qui no sap res. Les aules són als marges del món, que està esperant els nens amb els anuncis lluminosos de leds. Si l’escola no els proporciona armes per resistir, no té raó de ser. Fiar la pedagogia als gurus és com jugar-se les claus del futur amb ells en una timba manipulada.

Hauríem de conservar l’escola lluny de les grapes d’aquesta religió tecnològica. És una actitud tan poc reaccionària com mantenir-la lluny de la religió convencional. L’escola que estan desmantellant és el resultat d’un llarg procésd’evolució. Sense disciplina, treball dur i gust per l’excel·lència, serà la forja de consumidors histèrics. Això sí, més ben adaptats que jo al capitalisme d’aplicacions i dades.