Emergència masclista

La ’nit violeta’ s’ha estès per Espanya com una alerta contra una violència masclista que, lluny de disminuir, no deixa de causar noves víctimes. Milers de dones han volgutunir les seves veusen record de totes les que no hi són i en el combat per exigir un irrenunciable ni una més. L’estiu s’esgota i deixa un rastre de violència inassumible. S’han disparat les violacions en grup i els assassinats masclistes.Les estadístiques es queden curtes davant de la realitat de tantes morts.

El còmput oficial d’aquest any arriba a les 42 dones assassinades. La pitjor dada del lustre. Si se sumen aquelles que no entren en la relació, com el recentcrim de Valga(Galícia) en quèun home va matar la seva exparella, la seva exsogra i la seva excunyada, la xifra s’eleva fins a les 74 dones. Els números encara es tornen més tràgics si afegim els tres nens assassinats i es tenyeixen de tristesa amb el reconeixement dels 32 menors que han quedat orfes de mare.

L’augment de les violacions és alarmant, un 23% més que el 2018. Lesviolacions grupalsmereixen una atenció especial. La memòria anual de la Fiscalia General de l’Estat, publicada la setmana passada, les qualificava de «fenomen» i assenyalava quecada vegada la cometien més menorsde 14 anys. La webgeoviolenciasexual.comha comptabilitzat 55 denúncies aquest any, 27 aquest estiu.

Algunes agrupacions feministes assenyalen la relació causa-efecte deldiscurs negacionista de Voxi l’augment de la violència masclista. Afirmen que el maltractador pot sentir que la seva actitud no és reprovable. La realitat de les xifres és inqüestionable i és evident que negar l’existència de la violència masclista, desposseint-la de les causes que la provoquen, deriva en una perillosa banalització. I encara més quan hi ha vides en joc. Aquest informe del Ministeri Públic alertava sobre laperpetuació dels patrons masclistes entre els joves.No hi pot haver concessions al discurs de la ultradreta.

Les impulsores de la nit violeta, la Plataforma Feminista d’Alacant, no es van equivocar al declarar l’«estat d’emergència» davant l’augment d’atacs a dones.Aquest estiu revela cruelment que encara queda molt per fer. Els parèntesis parlamentaris no ajuden a la implementació de tantes mesures obligades, la majoria recollides en un pacte d’Estat que encara no s’han posat del tot en marxa.