El Madrid ajuda molt Valverde

El Barça construeix un projecte nou a poc a poc. Si més no, ho intenta. El Reial Madrid en canvi vol sobreviure recomponent la col·locació dels seus mobles antics i li està sortint malament. L’inici de temporada vacil·lant dels dos clubs aparentment s’assembla però no té res a veure. El que li passa al Madrid és el millor que li està passant al Barça. Valverde tindria molt difícil continuar buscant a les palpentes noves fórmules que de moment li estan costant derrotes fora de casa si Zidane, Florentino, Benzema i Hazard haguessin arrencat fort.

Però en vista del que passa a la capital, el soci està intranquil però quiet. Té la sensació que es va cap alguna banda, i els partits que l’equip ha jugat sense Messi a casa apunten en la bona direcció, de manera que encara no s’ha començat a generar cap pressió pertorbadora. Fati ha sigut un placebo meravellós que ha curat molts cabrejos. L’entorn advers no s’atreveix a començar a muntar cap enrenou perquè el planeta futbol podria interpretar que critica les oportunitats que Valverde li està donant a Fati i Carles Pérez (mentre Aleñá i Riqui Puig, que no estan tocant pilota, i Denis, que se’n va haver d’anar, no es poden acabar de creure el que està passant).

La dinàmica de De Jong

Desxifrem-ho. Davant l’absència momentània de Messi el tècnic basc s’ha cobert seguint algunes de les directrius de la genètica culer que reclamava el sector crític. Ha fet jugar amb el primer equip i en partits de veritat gent del planter; busca un mig del camp diferent del de l’any passat i que aprofiti la dinàmica també jove que aporta De Jong i el control més gran que mai ‘made in Xavi’  que té Arthur (i Busquets ha de tornar a ser el de sempre perquè a la banqueta hi ha Rakitic, esperant per si de cas); aprofita la desaparició de l’abúlia de Coutinho per proposar atacs amb més picardia; per fi treu partit de les condicions ofensives excel·lents de Semedo...  

Però sobre tot Valverde espera, encara amb una cara molt seriosa i gairebé agra, sense nervis, que estiguin a punt Messi, Suárez i Dembelé per veure com es combinen amb Griezzman abans de decidir què farà amb tots els colors del cub de Rubik ofensiu que li han posat a les mans, i en quin sentit l’anirà fent girar perquè la seva espectacularitat li duri tot l’any.  Com que Neymar no ha vingut aquest sembla ser el projecte B.

L’única coartada

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Insisteixo que el Madrid està ajudant moltValverde. Allà no han fet la revolució que tant van anunciar; juguen els que ja van fracassar –i amb un any més de desgast a les cames i el cervell– mentre Hazard, un molt bon futbolista per cert, comença a adonar-se’n que ell només és l’única coartada que ha portat Florentino per dissimular la seva impotència de cara a renovar tot el que volia canviar.

Com que el futbol és capritxós tot podria canviar, però és més probable que el que canviï aviat sigui l’entrenador. Compte, Zidane. A Floren li encanta trobar amb celeritat culpables que paguin els seus pecats (els d’ell).  Neymar tampoc ha anat al Madrid, i a sobre aquesta setmana ha pogut riure’s al costat de Mbappé del pretendent que els festeja, mentre Di María els feia la feina i Keylor Navas, ja a la vorera del davant, aplaudia tant els gols que li feien a Courtois que semblava que els hagués rematat ell.