La venedora de fruites i verdures

Si puc llegir els diaris sense pressa ho faig al matí. He de dir que m’aturo a la pàgina d’informació necrològica. No perquè sospiti que puc estar mort. La meva llarga vida m’obliga –si em permeten la broma– a pessigar-me una galta. Sí, encara soc viu.

Fa pocs dies he llegit una esquela que no només em mereix naturalment respecte. Ha mort Assumpció Montaña. I es fa saber que eravenedora de fruites i verduresal mercat de Santa Caterina i filla de Sant Cugat del Vallès.

El lector em pot dir que cada dia moren moltes persones, i tristament és cert. De vegades persones i personatges que tothom considera importants i fins i tot famosos. ¡Que relativa la importància! La presència de l’Assumpció cada dia al mercat era una senzilla creació de vida. Res de transcendental.

«Posi’m mig quilo de patates...». «Aquí les té, com sempre.»

Penso que en el moment que es compren les patates, un home de negocis, qui sap on, està fent un tracte important, o ho intenta. Potser insistint-hi.

Per ser un bon venedor de fruita s’ha de ser molt honrat. Hi ha fruites que tenen una vida llarga i d’altres estan passades i el fet és ben clar. Amb alguns financers pot passar que una operació no sigui del tot clara. Una fruita, en canvi, està a la vista.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Jo penso que al mercat de l’Assumpció tot estava clar. S’havia de parlar i comentar però no s’havia de discutir. M’agraden els oficis que exigeixen confiança. Una confiança personal i arrelada amb el pas del temps. I si a més ho aconsella Santa Caterina...

El meu mercat no té sant ni té santa, però en canvi té una història bonica, és el mercat del Ninot. Algú hauria d’explicar la curiosa història d’aquest nom.