El trasllat de Franco: ¿fi de la polèmica?

Aquest dimarts el Tribunal Suprem ha dictaminat que les restes de Franco, després d’estar 60 anys en el Valle de los Caídos, reposin amb els de la seva dona, Carmen Polo, al cementiri d’El Pardo. Però la família del dictador recorrerà el veredicte davant del Tribunal Constitucional i, si és necessari, arribarà al de Drets Humans d’Estrasburg. La seva guerra judicial, doncs, prossegueix.

L’ombra allargada de Franco

L’Executiu socialista va anunciar el 18 de juny del 2018 la seva decisió d’emportar-se ben aviat les restes de l’autòcrata del Valle de Cuelgamuros. Segons Pedro Sánchez, aquesta decisió volia «tancar ferides».Però els seus plans es van torçar en dos sentits.

D’una banda, el Govern no va fer bé els deures al no contemplar que les restes del dictador podien acabar a la cripta de la catedral de l’Almudena, on Carmen Franco Polo havia comprat una sepultura. Això va obrir un front legal imprevist i va poder portar Sánchez a disparar-se metafòricament un tret al seu propi peu: va ser l’últim Govern franquista qui va enterrar el dictador fora de Madrid per evitar-se problemes (amb l’’operació Lucero’) i podia ser ara un Executiu socialista qui involuntàriament fes que les seves restes reposessin en el centre de la capital, per a més glòria de l’autòcrata. El món al revés.

D’altra banda, el que havia «de tancar ferides» amb microcirurgia barata (el cost del trasllat es va estimar en 3.738,9 euros), brindant al Govern una aura progressista, es va convertir en una costosa operació quirúrgica. ¿Les raons? Va posar el record del dictador en el centre del debat públic (el nunci vaticà, Renzo Fratini, va manifestar que l’Executiu havia«ressuscitat Franco»), va permetre a Vox monopolitzar a les urnes l’oposició a la llei de memòria històrica i les visites al Valle de los Caídos es van disparar (van créixer un 50% el juliol del 2018). L’ombra de Franco va esdevenir molt allargada de sobte.

¿I ara què?

Malgrat que la flamant decisió del Suprem permet al Govern complir el seu objectiu, es pot plantejar-se si l’absència de la tomba de Franco a Cuelgamuros, més enllà de donar satisfacció a un sector important de la ciutadania, permetrà ’dessacralitzar’ ideològicament el Valle de los Caídos. Especialment quan es resituïn a la seva basílica les restes de José Antonio Primo de Rivera (fundador de la Falange), dipositades al seu altar major, i no existeixi una jerarquia visual entre els difunts que es troben allà. Considerant que això és l’essencial de l’assumpte, sembla molt difícil que el lloc esdevingui l’espai de reconciliació de la guerra civil del qual manca el país.

Notícies relacionades

El Suprem avala l'exhumació de Franco

Pedro Sánchez promet a les famílies d'enterrats al Valle de los Caídos que podran treure les restes

El succeït fins avui sembla indicar el contrari, en la mesura que aquest assumpte ha plasmat la mala salut de ferro de la cultura ’guerracivilista’ espanyola, ja que la guerra civil i el franquisme encara són capaços de remoure passions. I això projecta una aparent certesa inquietant: que determinades ferides del passat semblen impossibles de cauteritzar.

*Historiador i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-URL.