La xarxa, ni efímera ni verda

Si volem abordarl’emergència climàtica en la seva complexitat, necessitem reinventar internet. Quan ens parlen de descarbonització, ràpidament pensem en transports i fàbriques fumejants. També ens sona que la ramaderia intensiva és una font notable d’emissions de CO₂ i que el sistemad’alimentació genera una quarta part de la contaminació. ¿Però quantes vegades ens hem preguntat com d’ecològica és la nostra vida digital? Probablement mai, perquè ens han embolicat el món virtual amb imaginaris efímers i volàtils.

Vaig créixer sentint que el saber no ocupa lloc. Doncs per no ocupar –pensava jo–, déu-n’hi-do com pesava la motxilla de l’escola. Ja a la universitat, malgrat ser una amant delsllibres, vaig sucumbir a l’encant de l’‘e-book’ per reduir el consum de paper i el pes de la bossa. Sense perdonar, això sí, uns quants exemplars a l’any per mantenir el tacte dels fulls, l’olor de tinta i cel·lulosa. És cert que, per a mi, el llibre electrònic per si mateix pesa el mateix quan està buit que quan conté mil documents. Però, ¿on és realment tot això que hi acumulo?

Milers de quilòmetres de fibra òptica

L’han anomenat‘núvol’,aquell lloc llunyà on acumulem gigues de vídeos, fotos, arxius o música que anem emmagatzemant. La dimensió física que té ens queda tan lluny que gairebé no existeix en la nostra ment. La infraestructura són milers i milers de quilòmetres de cable de fibra òptica que envolten el planeta i travessen l’oceà. I, per descomptat, hi ha nodes on s’acumula la informació: els centres de dades. Edificis de línies que semblen una caixa gegant, amb un consum elèctric ingent. Segons ens explica Greenpeace a l’informe Click Clean (clic net), avui dia el sector tecnològic suposa el 7% de la demanda d’electricitat mundial, i una quarta part d’aquesta electricitat es destina als centres esmentats.

A més desprenen uns nivells de calor que requereixen sistemes de refrigeració industrials, així que moltes empreses han decidit ubicar-los directament en zones fredes per guanyar eficiència. És una qüestió d’escala: us podeu imaginar la calor que genera el vostre ordinador al costat del dels ordinadors de tota la finca, el barri i el municipi. Sumeu-hi l’electricitat necessària per activar els ventiladors. Una combinació d’escalfament i consum elèctric, sense oblidar que els combustibles fòssils continuen sent la font principal de producció elèctrica a escala mundial.

L’auge de la intel·ligència artificial i el desplegament del 5G tampoc contribueixen a descarbonitzar. La preocupació pel consum es trasllada a l’acadèmia, i un equip d’enginyers a Massachusetts s’ha dedicat a mesurarl’empremta ecològica del ‘machine learning’. S’utilitza, per exemple, per entrenarSiri, Cortana i Alexa i que t’entenguin millor la pròxima vegada. Doncs bé, entrenar un assistent de veu durant un any contamina tant com volar de Pequín a Nova York més de 100 vegades. És a dir, que els algoritmes augmenten la capacitat de processar informació a costa d’obviar component ecològic.

Parlem de sèries: el 2018 tots els vídeos en ‘streaming’ consumits mundialment van generar un nivell d’emissions equivalent a totl’Estat espanyol per al mateix període. És més recomanable descarregar-los que utilitzar l’‘streaming’, sempre que no deixem aquests capítols oblidats en algun racó. El mateix que aquests centenars d’‘e-mails’ que ens vam llegir al seu dia i mai més se’n va saber. Això són les escombraries digitals i contamina des de l’oblit. La higiene digital no només és bona per a la nostra privacitat, sinó que també ajuda el planeta. Internet tal com funciona avui perjudica el medi ambientmedi ambient, però el canvi climàtic també amenaça la xarxa. Si augmenta el nivell del mar, quedaran sota l’aigua parts del cablatge que no estan preparats per a això.

Notícies relacionades

Internet també contamina, però la solució no és desconnectar-se

Alerta de l'ONU: La contaminació provocarà "milions de morts prematures" fins al 2050

Amb tot, és evident que els esforços individuals sumen, però cal replantejar dràsticament com s’alimenta el sector. Les veus més crítiques reclamen un neoludisme per evitar que convertim el nostre entorn en un computador gegant, una espècie de sistema nerviós hiperconnectat amb milions de sensors. D’altres alerten que necessitem reinventar internet. De fet, moltes de les empreses propietàries dels centres de dades més grans han començat la transició a energies renovables. Però no és suficient. Fan falta infraestructures eficients i processos nets, energèticament parlant. I mentrestant, anem practicant la cultura d’un consum digital conscient i proporcionat.

*Doctora en Sociologia, especialitzada en transformació digital i innovació social. Esade.