Barcelona, un 'hub' turístic

Barcelona gaudeix d’un excel·lent posicionament internacional. La seva atractivitat l’ha convertit en una destinació turística de primer ordre, resultat en bona part de la feina feta durant molts anys pel Consorci de Turisme de Barcelona i de molts altres actors i institucions catalanes. Però aquest èxit no està mancat de problemes que cal millorar i sobretot d’oportunitats.

Barcelona té de tot: platja, muntanya, cultura, patrimoni històric, bon clima... Aquesta diversitat d’oferta fa que els visitants mostrin un alt índex de satisfacció, que repeteixin i que en siguin prescriptors. De fet Barcelona s’ha convertit en una destinació aspiracional (s’hi ha d’anar un cop a la vida).

El seu creixement sostingut ha fet que, com altres ciutats europees, hagi de fer front al repte de fer compatible l’activitat turística i l’equilibri dels ciutadans. Les anomenades externalitats negatives del turisme generen desafecció en les poblacions i desdibuixen la importància econòmica. El turisme representa el 12% del PIB i més de 439.200 llocs de treball a tot Catalunya. No podem renunciar-hi sinó seguir treballant per multiplicar el seu impacte econòmic i millorar la seva distribució.

En aquests moments estem elaborant el Pla de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona que determinarà els objectius estratègics pels propers anys. Sense les conclusions definitives, m’agradaria avançar la visió general que volem transmetre des del nou equip de la Cambra.

Cal aprofitar l’èxit de Barcelona com a destinació turística per potenciar el turisme a tot Catalunya. El patrimoni que tenim és present en molts punts del territori i en alguns aspectes només fora de la capital. El Romànic, Montserrat o tradicions com la Patum en són exemples. Barcelona ha de ser com un 'hub', una porta d’entrada a tot Catalunya que distribueixi una part del turisme que rep a la resta del territori. Això reduiria la pressió sobre la ciutat i contribuiria a la desestacionalització en moltes comarques.

El Consorci ha de liderar aquesta estratègia junt amb altres institucions i, en especial, amb el Consell de Cambres de Catalunya. Assolir aquesta desconcentració passa per crear ofertes atractives ben connectades des de Barcelona, i també que a la ciutat s’aposti per fomentar aquestes activitats alternatives.

Aquesta estratègia té un recorregut llarg que, fins i tot, pot contribuir a millorar l’arrelament territorial i a generar activitat econòmica i llocs de treball i, per tant, frenar la pressió d’abandonar els pobles. En les properes dècades la indústria ocuparà menys persones pel grau de robotització però l’economia de serveis i, en especial, el turisme, seguirà creixent gràcies a les comunicacions, les condicions laborals, la conciliació i les tecnologies.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per tant, la societat catalana, política i empresarial, hauria de ser capaç de connectar la major part del territori amb Barcelona amb desplaçaments de servei públic propers a una hora, ja sigui amb ferrocarril o amb busos llançadora en vies ràpides. Avui sembla complicat, sobretot tenint en compte l’estat de les infraestructures, però cal lluitar per desenvolupar un pla d’infraestructures de país que permeti aquest repte. Des de les Cambres som molt conscients que aquest tema és urgent i treballarem fort per pressionar les administracions perquè assumeixin compromisos ambiciosos, si cal adoptant models públic-privats.

Gran part de les reclamacions d’aquests darrers anys s’han basat en temes econòmics com la manca d’inversions en infraestructures. Però mentre no arriben, cal plantejar el disseny de les infraestructures necessàries en un futur Estat català i veure com podem afrontar amb rapidesa el màxim d’aquestes infraestructures. És un tema prioritari per a les cambres i per ajudar a reduir la pressió turística de la capital sense que afecti negativament l’economia del país, ans el contrari, estem convençuts que ajudarà a seguir creixent en el sector turístic d’una forma sostenible.