El privilegi de poder existir

Ignasi Aragay al seu llibre ‘Diccionari Montaigne’ publica un recull de textos de Michel de Montaigne, el gran prosista francès, explorador dels humans. Al segle XVI va ser un dels primers en escriure la seva obra en francès quan l’habitual era en llatí.

Aragay diu que la majoria de coses que va escriure Montaigne fa més de 400 anys segueixen vigents.

En recullo algunes sentències. «És hora de morir quan viure implica més mal». No precisa el que avui pot ser un mal físic o psíquic. ¿És prudent generalitzar?

He de refusar, i que em perdonin, unes frases tan sentencioses que em sonen tan dictatorials. «No pot ser greu quan només esdevé una vegada». Ho llegeixo i em quedo dubtant. Una sola vegada i penso ¿que no és propi de la mort? El desig dels humans és sobreviure. Tothom aspira a durar.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La vida, encara que sigui dificultosa, fins i tot dolorosa, no deixa de ser un privilegi. El de poder existir. Cada u amb la seva capacitat de resistència. Això sí, la vida només és l’exercici d’un privilegi, no un fet de justícia.

I tornant a Montaigne per recollir el que va dir parlant dels escriptors. «De la mateixa manera que en el cas dels vestits, és mesquí voler-se marcar amb alguna forma particular i inusitada, així en el cas del llenguatge. La recerca de frases noves deriva d’una ambició redantesca i pueril». Montaigne era molt lúcid. Però volent fer de mestre de tots els escriptors era bastant temerari. Ara penso en diversos pintors, arquitectes, cantants, etc, que no responen a un patró únic. I això és molt important. Fins i tot en l’àmbit dels amics la diversitat és enriquidora. Tu no ets jo, afortunadament. Quina meravella poder i saber aprendre dels altres.