Dues mirades
Pim-pam-pum
«Pim-pam-pum, que no en quedi ni un», entonaven tres alegres iaies del procés davant la comissaria de Via Laietana. Queda el dubte de si realment sabien què cantaven
20190926 454329 videomanifestantesba2019092621530212 1 1 /
Ja tenim un Parlament on la majoria independentista (tot i que no tots)crida «llibertat» per a uns detingutsacusats de terrorisme. Uns mitjans públics que mesquinegen la declaració de dos dels detinguts en què reconeixen la compra imanipulació de substàncies explosives. Un balcó de la Generalitat convertit en sucursal propagandística de tot independentista que passa per allà. Un president que mai decep a l’escollir l’actitud més incendiària. ¿I on ens porta això?
Notícies relacionades🚨Jefatura Superior de #Cataluña de la @policia en Vía Laietana #Barcelona, AHORA MISMO!
— JUPOL (@JupolNacional) 26 de septiembre de 2019
🎶 “Pim pam pum, que no quede ni uno” los CDR se han quitado la careta...
❌NO nos vais a echar, NO nos vamos a ir.
💪APOYO a los COMPAÑEROS allí destinado.#EquiparacionYa pic.twitter.com/qFvpG1VURk
«Pim-pam-pum, que no en quedi ni un», entonaven tres alegres iaies del procés davant la comissaria de Via Laietana. Queda el dubte de si realment sabien què cantaven. Beneït dubte. ¿Potser recordaven els seus temps de joventut quan fugien dels grisos? Perquè ho van haver de fer, ¿veritat? Segur que les seves conviccions republicanes venen de lluny. I també la seva lluita per la justícia social.
Aquesta clarividència ideològica que les porta a indignar-se davant la sola insinuació que un independentista coquetegi amb la violència. ¡Impossible! ¡Els catalans som gent de pau! Per descomptat. Pim-pam-pum. I així es gesta l’empara social de la desraó.
