Anàlisi
Tren, cotxe i avió
La liberalització ferroviària pot convertir-se en l'oportunitat definitiva de canviar els hàbits dels europeus.
S’esgoten les gestions per constituir els tres o quatre grans consorcis que competiran amb Renfe a partir de l’any que ve. Els guanyadors podran circular lliurement per la xarxa ferroviària espanyola. El 31 d’octubre, Adif tanca el termini. El mateix passa en la resta dels països de la Unió. És l’arrencada de l’última fase de la liberalització que s’iniciarà el 14 de desembre del 2020.
Tot i que alguns països de la UE s’havien avançat a aquest procés, la majoria ha esperat, com Espanya, fins a l’últim moment. Entre el 2020 i el 2030, Europa experimentarà el canvi més gran en el transport de la història. Les arques comunitàries s’han bolcat en l’afany. Dos clars objectius. El primer, la vertebració definitiva del territori. El segon, assolir els indicadors mediambientals, malmesos, que s’han fixat.
Si es guanya l’aposta, vencerà sense cap dubte l’alta velocitat ferroviària i perdran irremissiblement l’automòbil privat i l’avió.
El primer aspecte té a veure amb la vertebració europea. Entre els valors de cohesió europeus delsTractats de Roma, pocs s’han traduït a la legislació comunitària del transport ferroviari. A molts racons d’Europa hi ha«corredors del mediterrani»sense construir (entossudiment centralista); baixa coordinació entre l’alta velocitat i els voltants (desinterès organitzatiu); i excessius trams de via estreta (perquè l’enemic no pugui envair).
El mateix es pot afirmar respecte al transport terrestre i aeri. Els països i els holdings nacionals han sigut extremament gelosos dels seus trens, de les seves carreteres i dels seus espais aeris. Ha costat dècades consensuar un pla financer extraordinari com el del 20-30.
Sostenibilitat
El segon aspecte té a veure amb la sostenibilitat. A la llunyania, tot i que molt pròxims, s’escolten aquests dies des de Nova York els clamors en favor de la sostenibilitat del planeta. No és un crit més. Aquesta vegada són els joves que ens fan ruboritzar pel model de desenvolupament dels últims quaranta anys basat en l’ús intensiu d’energies brutes. El transport per carretera significa el 71% de totes les emissions de CO2; no en va circulen per Europa un cotxe per cada dos habitants.
L’aeri contribueix amb el 13% al deteriorament mediambiental, suposant dos viatges per habitant. Mentre que el ferroviari, que és d’ús massiu entre la població, contamina un 1% (dades d’Eurostat).
Notícies relacionadesEs tracta de promoure models de transport més eficients, barats i còmodes, tant en viatges de treball com de lleure, d’una banda; i de reduir el 40% de les emissions de CO per al 2030, de l’altra, com indicava el semestre passat el Parlament Europeu.
La liberalització ferroviària pot convertir-se en l’oportunitat definitiva de canviar els hàbits dels europeus. Això exigeix l’aplicació de mesures dràstiques a la indústria del transport en general per reduir la contaminació, i el pagament de taxes mediambientals segons els efectes produïts. A més de la restricció de les quotes aèries i de l’ús de determinats trams terrestres per adequar les infraestructures a un ús menys irracional.
