Punt d'inflexió en el mercat de treball

Les dades de l’atur registrat i les d’afiliació a la Seguretat Social mostren el canvi de tendència que s’entreveu ja en el mercat de treball. De crear llocs de treball i reduir l’atur a un ritme notable a un cada vegada més evident estancament, especialment en la creació d’ocupació. En concret, la reducció de l’atur ha passat del 6% anual el setembre del 2018 al 3,8% anual el setembre d’aquest any, amb 122.798 aturats menys, molt lluny de les xifres registrades entre el 2014 i el 2018.

A Catalunya l’atur s’ha reduït molt per sota de la mitjana espanyola en termes interanuals. En el cas de l’ocupació, el creixement ha sigut pràcticament nul (0,02%) molt inferior al registrat en els anys 2017 i 2018 en un mes de setembre. La variació anual és del 2,44%, amb una tendència a la baixa, tot i que hi ha 460.739 afiliats més que el setembre del 2018. A Catalunya l’ocupació ha crescut en termes interanuals només dues dècimes per sota de la mitjana espanyola .

La desacceleració del creixement econòmic mundial i especialment de la zona euro està afectant l’economia espanyola, que veu com es rebaixen les previsions de creixement, ja per a aquest any entorn del 2% o una mica menys i clarament per sota les del 2020. En conseqüència, l’evolució del mercat de treball en els pròxims mesos comportarà segurament una frenada en la creació de llocs de treball que farà molt difícil seguir augmentat el nombre d’afiliats a la Seguretat Social com en els últims exercicis i, per tant, és poc probable que es pugui rebaixar l’atur per sota dels 3 milions. Si les incerteses a nivell internacional (guerra comercial, ’brexit’, etc.) s’esvaeixen es podrien revertir les males expectatives i evitar així un creixement molt feble o fins i tot una recessió, la qual cosa significaria que les dades actuals del PIB i, per tant, del mercat de treball serien només un ensurt i es tornaria a recuperar la confiança en el futur.

Notícies relacionades

L'atur torna a pujar i la creació d'ocupació s'estanca

La borsa registra la seva pitjor caiguda en dos anys

En aquest context les polítiques econòmiques poden ajudar a evitar que la desacceleració acabi en recessió. El Banc Central Europeu ha apostat per reforçar la política monetària expansiva, amb els tipus d’interès al 0% i injectant massivament liquiditat barata als bancs condicionada que aquests la destinin a donar crèdit a empreses i famílies. D’altra banda, una política fiscal expansiva orientada a impulsar el consum contribuiria a compensar la caiguda generalitzada de les exportacions. En aquest cas, la situació fiscal dels membres de la zona euro no és la mateixa, i en conseqüència no tots tenen el mateix marge per posar en marxa una política fiscal expansiva, augmentant la despesa pública o sobretot abaixant els impostos. Els països amb un menor dèficit públic o amb superàvit, especialment Alemanya, són els que poden fer una política més expansiva, fent de locomotora de la resta, a causa de la millora del seu consum i, per tant, comprant més béns i serveis als seus socis. Espanya seria un dels països més beneficiats a causa que el nivell de dèficit públic no permet ara gaires alegries.

*Professor d’Economia de la UB i col·laborador de la UOC.