Petit observatori
Un 'no' a la transcendència
Quina capacitat la de George Brassens per crear unes senzilles i bategants escenes de vida
zentauroepp45641118 barcelona 27 10 2018 barcelona cambio de 181031121458 /
Tinc una enyorança que em ve de molt lluny i, lamentablement no podré mai esborrar-la. No parlo ara de l’amic que ja no hi és, ni dels dies d’estiu de suggestiva vida. Parlo d’unes cançons que ara no puc escoltar perquè no domino les noves tecnologies. Afortunadament en conservo les lletres i recordo les melodies i així puc renovar la meva admiració.
Quina capacitat la de Georges Brassens per defugir la transcendència i crear senzilles i bategants escenes de vida.
«Al carrer gran plovia amb força, sense paraigües va passar. Jo en duia aquella tarda que a un amic meu vaig afanar».
«Jo que m'hi acosto i li proposo si l'aixopluc vol compartir ella veient que plou a dojo, amb aire dolç em diu que sí».
«Donaria de gust un racó al paradís pel racó més petit de paraigua». «Donaria de gust un racó al paradís pel racó de paraigua feliç».
«No he oblidat com entendria d'escoltar junts ai la cançó que feia l'aigua de pluja sobre el paraigua protector».
«I tant de bo com el diluvi hagués plogut sempre seguit per retenir-la al meu refugi quaranta dies i altres».
«Però també sota la pluja els carrers porten cap enllà i aviat el cel va posar límit a la meva felicitat».
«L'hora arribà de separar-nos, ella em digué: “Moltes mercès”, cada cop era més petita, va perdre's lluny». No l'he vist més».
Notícies relacionades«Donaria de gust un racó al paradís pel racó més petit de paraigua». «Donaria de gust un racó al paradís pel racó de paraigua feliç».
En aquell temps que era ‘el meu’ penso que va aparèixer una creativitat tan original com poc pretenciosa. Potser per això –perquè soc del meu temps– les obres massa ambicioses em fatiguen. Fins i tot la paraula obra, o més precisament encara, la meva obra em fa riure.
