Dues mirades
'Principessa, l'amore!'
La història de la princesa xinesa de 'Turandot' representa, per al Liceu, una constatació recurrent de la tenacitat
zentauroepp50232181 barcelona 04 10 2019 icult preparativos pera turandot en 191004185031 /
Els que ja han vist el muntatge de ‘Turandot’ que aquest dilluns estrena la vintena temporada del renovat Liceu, en parlen amb entusiasme. Em diuen que han tornat a plorar en el tercer acte ramb ‘Nessun dorma’, l’ària que ens dibuixa la fredor de l'estança i el fulgor de les estrelles que tremolen d’esperança i amor. Però també elogien la versió futurista de Franc Aleu, que no té res a veure amb la que s’havia d'estrenar si no hagués estat pel foc, i que tampoc no té similituds amb la que Nuria Espert va dirigir el dia que es va inaugurar la reconstrucció. També un 7 d’octubre, com aquesta vegada.
No s’assemblen i en canvi tenen una cosa en comú, més enllà, és clar, de les vicissituds amoroses de Turandot i Calaf. La història de la princesa xinesa representa, per al Liceu, una constatació recurrent de la tenacitat, un missatge que transmet el lligam entre el passat (històric, tràgic, convuls) i el futur d’una institució que malda per no ser només un monument, sinó un esperit actiu i contemporani. Les cendres i el ressorgiment es barregen en la resposta de l’esclava Liù al requeriment que li fa Turandot: «'Chi posse tanta forza nel tuo cuore'?’». I ella contesta: «‘Principessa, l’amore!’».