El llest, la fracassada i l'aprofitat

El llest. Més llest que la fam, l’experiència és un postgrau, Miquel Iceta, brillant orador que balla les serpentejants ones polítiques com ningú, va tombar una moció de censura que, sobre el paper, Ciutadans dirigia al president Quim Torra, però que anhelava atrapar vots limítrofs de l’urna socialista: les enquestes no somriuen els ‘naranjitos’. La moció no va fer pessigolles a JxC, la va perdre Cs i la va guanyar el PSC.

La fracassada. De fracassada va titllar Miquel Iceta Lorena Roldán, la nova líder (?) de Cs a Catalunya, lligant expressament el qualificatiu a la persona amb el de la moció perduda. Fins i tot amb la barbeta cap endavant i el gest altiu, el perfil de la presumpta candidata a presidir la Generalitat continuava sent molt i molt baix. No va ser incapaç de generar cap idea, ni en les rèpliques. ¿No les té? Només repetir i rimar fins al vòmit independentisme amb terrorisme i situar els socialistes com a còmplices necessaris i amorals posant en dubte la  seva adhesió a la Constitució. Una cosa sí que sap bé Lorena Roldán: que, en els mitjans i les xarxes, els discursos s’editen, això és, es retallen atenent suposadament el substancial. Per això es repeteix sense cap vergonya parlamentària. Clar, que, després de la sessió, més gent coneixia Roldán i alhora més votants li robaven el benefici del dubte. El rostre d’Albert Rivera i Inés Arrimadas al balconet de convidats del Parlament era un poema.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

L’aprofitat. I a tot això, Juan Carlos Girauta va penjar un tuit. El Ciutadà català, que vol assegurar la seva acta de diputat per Toledo, va carregar com un bou contra els socialistes, qualificant-los de «llepaculs ‘paniagudos’ mesclats amb lladres pijos». Traïdors... Girauta s’ha d’estar fregant les mans. El que va treballar com a periodista és un mim mediàtic de paraules i gestos hiperbòlics, que intenta sempre treure profit propi de totes les situacions. L’hem vist riure a cor què vols havent deixat anar barbaritats com una casa al deixar enrere els llums d’un estudi de ràdio o d’un plató de televisió.

Vegeu-ho i reflexioneu.