MIRADOR
L'ocàs dels tècnics
El cert és que estem amb la sensació que actors no polítics han pres la decisió que el poble parli més clar
zentauroepp49842379 11 09 2019 pablo iglesias i pedro s nchez espa a europa com190913211951 /
El motiu pel qual anem a eleccions és perquè, ens diuen, és necessari un govern sòlid, molt responsable, per a temps difícils. La sentència del procés, el ‘brexit’, la crisi comercial mundial, la desacceleració, així ho exigeixen. Posar en primer lloc la sentència no és un caprici, és el punt principal en les preocupacions de l’elit de la capital.
I amb tot, un es pregunta si precisament la dificultat futura, certament greu, no era prou argument perquè hi hagués un govern molt abans que la tempesta es desencadeni.
La responsabilitat dels protagonistes així ho exigia i, no obstant, estem sumits en les incerteses de nous comicis sense que s’entrevegin, segons enquestes i sensacions, millors condicions per formar govern; això malgrat el voluntarisme esgrimit pel president en funcions, potser impressionat per Portugal. Si abans, no, poques esperances per demà.
El desenllaç es va provocar per l’opinió dels tècnics, gurus, politòlegs, i tota una colla d’experts. Prefereixo creure que les decisions d’aquest calat les prenen poders visibles i coneguts i no altres d’ocults. El cert és que estem amb la sensació que actors no polítics han pres la decisió que el poble parli més clar, segons Pedro Sánchez, el seu devot, perquè pel que sembla no ho vam fer prou.
Els dubtes sobre si unes noves eleccions aclariran el teatre d’operacions són ja nombrosos, tant que inquieten els mateixos convocants pel seu excés de confiança.
No està clar que es reprodueixi la mobilització massiva per temor de l’extrema dreta (ni tenint en compte el protagonisme de l’exhumació que ah de venir del dictador Franco), tampoc que tingui efecte el temor publicat d’una nova recessió, amb les seves austeritats i claudicacions en matèria de llibertats. Ni tan sols la culpa calvinista traslladada al fracàs polític sembla que tingui efectes. Com va assegurar Sánchez, ara tenim més dades.
Nerviosisme
En això, José Félix Tezanos, en l’exercici de la seva llibertat, afirma, s’ha llançat a recomanar el vot per als que puguin governar en una translació a Espanya de «l’electibilitat», pròpia dels caucus americans. Tezanos transmet nerviosisme i compromet encara més, si és possible, la reputació futura del CIS.
Abans, Mariano Rajoy i Felipe González havien convingut públicament en la idoneïtat d’una coalició per a aquests temps convulsos: una coalició incòmoda, en cap cas s’han referit a una coalició insomne. Més nervis. És una llàstima que no es coincideixi més quan es té la possibilitat de governar que quan es té la possibilitat d’influir.
Si tot surt com diuen els sondejos, la irresponsabilitat de no haver format govern ens posarà en una de les pitjors situacions polítiques previsibles. Irresponsabilitat, insisteixo, per no contemplar millor un govern per a temps difícils que el desgovern.
Podem donar la culpa als tècnics, com en el futbol als entrenadors, almenys seria l’ocàs dels tècnics i l’orto, per fi, de la política. També a Catalunya.
