Comín té raó

Fins i tot el Govern català l’ha desautoritzat. ‘No’ al bloqueig econòmic d’Espanya que va proposar Toni Comín. ‘No’ a una llarga aturada massiva, amb risc real de pèrdua de llocs de treball, per desgastar l’Estat.

No ens escandalitzem, Comín té raó. La desobediència institucional porta a la presó els líders. I tot continua igual. Les mobilitzacions massives, amb o sense coreografia, encoratgen i aglutinen el sentiment de comunitat, capten portades internacionals... i tot continua igual. A més, hi ha el risc de disturbis. En una cosa tan terriblement complicada com independitzar-se d’un Estat de la Unió Europea, només hi ha una ínfima possibilitat d’assolir l’objectiu. I és a costa de terribles sacrificis per part de la ciutadania. Això és, precisament, el que el procés ha callat durant anys. En aquest moment de final de recorregut, la literatura de la Catalunya oprimida i menyscabada topa amb la realitat d’una regió privilegiada. Només una ciutadania que no té res a perdre es llança a la pira del sofriment. Les conseqüències de l’engany estan sent devastadores, també per als seus propagadors.