La culpa no és del patinet

Si mirem les xifres de l’últim any, el nombre d’accidents amb patinets elèctrics vinculats es compta per centenars i, de fet, la majoria de països europeus han començat a moure fitxa per intentar canalitzar l’allau d’aquests enginys mitjançant normatives que els regulin. La conclusió fàcil sempre és la d’assenyalar el patinet o el seu propietari com els culpables d’aquest increment de la sinistralitat, però la realitat és molt més complexa. Hauríem de reconèixer que entre tots no hem previst o no hem sabut veure que la mobilitat individual, principalment a les ciutats, està canviant al mateix ritme que evoluciona la tecnologia.

Ens equivocarem si criminalitzem ara el patinet, ahir les bicicletes elèctriques, demà el ‘motosharing’ o el ‘carsharing’, i d’aquí a un temps potser haurem d’enfrontar-nos a la inundació d’estris voladors com els que promouen els de Gravity Industries copiant Ironman. D’imprudents n’hi ha i desgraciadament n’hi haurà a tot arreu, però la clau està en com dissenyem la mobilitat i com volem que sigui en el futur. No podem respondre a cop de normativa cada vegada que trobem una, dues o tres rodes perseguint-nos pel carrer i ocupant espais que fins aquell moment estaven destinats a altres usos.

S’ha de pensar en el futur

La convivència entre vianants, nous vehicles de mobilitat personal, transport públic i cotxes ha resultat una fórmula complexa que haurem de saber gestionar. El primer pas hauria de ser no anar-hi a remolc, com hem fet fins ara, sinó avançar cap al concepte de ciutats resilients en l’àmbit de la mobilitat, amb departaments capaços de preveure i gestionar, i en el seu cas regular, acceptar o rebutjar les noves tendències de la mobilitat.

Aquest no pot ser un tema frívol, en el sentit que l’emmarquem en l’àmbit de les modes. Ha de ser, o hauria de ser, una qüestió de model, del que volem i del que no volem, i hauríem de començar a posar-nos d’acord en qüestions com aquesta per evitar un galimaties de normatives o prohibicions segons una ciutat, un país o altre.

La veritable realitat és que encara tenim pendent el debat sobre quines ciutats volem per al futur a curt, a mig i a llarg termini, i especialment, en matèria de mobilitat. El patinet no només no és culpable, sinó que hi ha el risc que el vulguem convertir en l’excusa  per trobar culpables fàcils en un moment en què ja no ho és.

Notícies relacionades

El retorn de l’amor

Fins que siguem vells

No fa falta ser un expert per garantir que la sinistralitat dels nous ‘widgets’ de mobilitat individual continuarà creixent. A Barcelona les estadístiques ja donen un accident diari amb ferits per patinets elèctrics. Per tant, el debat i la decisió són urgents, siguin els que siguin. Les institucions i els sectors afectats no poden esperar que la societat reclami solucions, que es generin bàndols de partidaris i de contraris. S’ha de fer molta pedagogia encara sobre la mobilitat i les necessitats personals i, sobretot, començar a dissenyar les ciutats del futur per evitar una guerra contínua de nous aparells i d’ocupació invasiva de l’espai públic. No sigui que ja arribem tard.

Consultora en transport i innovació de l’Institut Cerdà