LA CLAU
El costat equivocat de la història
La traïció que han patit els kurds en mans de Donald Trump és tan flagrant que fins i tot al seu propi país republicans i demòcrates han reaccionat irritats
zentauroepp50303431 fighters from the kurdish women s protection units ypj and191009135834 /
En un temps en què tothom es queixa, en què cada col·lectiu sembla tenir una llarga llista de greuges, convé recordar que hi ha pobles que viuen al costat equivocat de la història; facin el que facin, els va malament. Els sahrauís, els palestins, els kurds i els indígenes de totes les amèriques en són uns bons exemples.
La traïció que han patit els kurds en mans de Donald Trump és tan flagrant que fins i tot al seu propi país republicans i demòcrates han reaccionat irritats. Després de ser carn de canó en la lluita contra Estat Islàmic, els kurds han sigut abandonats a la seva sort i patiran, primer, una ofensiva de l’Exèrcit turc i, segon, un procés de canvi demogràfic si Ankara compleix la seva intenció d’instal·lar al nord de Síria una part dels 3,5 milions de desplaçats sirians que acull com a refugiats a les seves fronteres gràcies al xec que la UE va acordar entregar-li perquè no els deixi arribar a les costes europees. Però qui paga no sempre mana: Recep Tayipp Erdogan amenaça d’enviar milions de refugiats a Europa si la UE qualifica d’«invasió» l’atac a Síria. Serà digne de veure com anomenen els líders europeus al que passa al nord de Síria. S’acosta, em temo, tota una demostració de valors europeus.
Els refugiats, és igual la seva nacionalitat, època i color de la pell, sempre estan al costat equivocat de la història. No és casual que la palestina sigui la comunitat refugiada més gran del món i que als camps sahrauís malvisquin gairebé 200.000 persones. Quan un poble cau al costat equivocat de la història, com els kurds, a ningú li importa que bombardegin les seves cases i els seus camps, que destrueixin les seves escoles i hospitals, que expulsin de casa seva milers de persones i que els utilitzin com a carn de canó en el gran tauler internacional. No són ni peons d’una partida d’escacs; són miques de pols al tauler. En aquests temps en què es crida i es plora tant i s’esquincen tantes vestidures, el drama kurd ens recorda el que de veritat significa que la història caigui a sobre amb tot el seu pes
