La defensa dels arbres a la ciutat

Aquest mes de setembre passat he visitat dos espais de la Vila de Gràcia amb l’objectiu d’escoltar dos col·lectius de veïns que treballen per defensar els arbres i els jardins del seu barri, dins d’un districte que és el segon de la ciutat amb un menor nombre d’arbres. Segons dades del 2017, hi ha 7.291 peus plantats, quantitat molt allunyada dels 30.291 que té el districte de Sant Martí o dels 22.678 de l’Eixample. Em refereixo a les persones que formen Salvem l’Alzina, grup que lluita per salvar l’alzina de Can Vidalet i les cases que té davant. Es pot destacar que una d’aquestes va ser la seu de l’Ateneu Obrer que va dirigir la filla de Ferrer i Guàrdia. També vaig estar parlant amb els integrants de l’associació Salvem el Jardí, agrupació integrada per les persones que van lluitar per salvar un jardí que hi havia darrere del convent de les Missioneres del Santíssim Sacrament, al carrer de l’Encarnació, que les màquines van fer caure ja fa uns anys. Aquest jardí actualment l’anomenen El Jardí del Silenci.

Arbres monumentals

És oportú, abans de continuar amb l’explicació dels fets, fer una breu reflexió de per què és necessari protegir l’alzina de Can Vidalet. Recordem que es tracta d’un arbre que té més de 200 anys i que, per tant, va començar a germinar a finals del segle XVIII, quan la ciutat estava emmurallada i al seu voltant només hi havia camps de cultiu, masies i convents. Després de repassar el catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, s’evidencia que aquesta alzina és, possiblement, un dels arbres més vells de la ciutat. Només per aquest fet ja mereixeria el reconeixement com a arbre monumental i que la ciutat l’honrés amb una plaça rodona al seu voltant que trenqués la geometria quadrangular dels carrers i les altres places del seu entorn.

També s’ha de remarcar que els arbres, sobretot dins de la ciutat, són els éssers més generosos del món tot i que només sigui pensant en la salut dels ciutadans: enriqueixen l’aire que respirem a l’expulsar oxigen; ofereixen una ombra molt preuada en els dies calorosos de l’estació estival, capten elements contaminants, són un testimoni del pas del temps i un referent per reconnectar-nos amb la naturalesa.

¿Què tenen en comú els dos espais esmentats a part de la localització? Doncs que el fet que segueixin allà és el resultat de la mobilització popular per a la defensa dels arbres i els espais verds davant llicències municipals que permetien la demolició i l’inici d’obres per a la construcció d’habitatges i pàrquings.

Desaparició d’espais verds

Davant aquests fets, és lícit preguntar-se per què els responsables polítics no han tingut present que, malgrat la legalitat de les execucions urbanístiques empreses, estaven provocant la desaparició d’espais verds en un barri amb una elevada densitat urbana i, sobretot, que es podien haver posat en marxa altres iniciatives per evitar-ho, com buscar permutes i iniciar processos d’expropiació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Només s’ha de tenir present en quina situació es troben actualment aquests espais per adonar-nos que la decisió inicial municipal podia haver sigut ben diferent. El lloc on s’ubica El Jardí del Silenci ara és de propietat municipal i el gestiona, a partir d’un conveni amb l’ajuntament, el col·lectiu que va lluitar per salvar-lo, i l’alzina de Can Vidalet ha sigut declarada recentment «arbre d’interès local» per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Podem concloure, doncs, que la institució municipal ha reconegut el valor que tenen aquests espais per al barri de Gràcia i ha fet passos per protegir-los a partir de l’oposició veïnal. Soc conscient que aquests conflictes no estan del tot tancats i el meu desig és que el verd guanyi la batalla al gris.