La 'taxa GAFA'

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha presentat aquesta setmana una proposta d’impost sobre les empreses tecnològiques, les denominades GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon). El text inclou, de facto, una proposta de fiscalitat en l’era digital perquè ataca el nucli del problema: desvincular el pagament d’impostos de la presència física de les empreses als territoris. L’assumpte té molta més substància de la que pot semblar. D’una banda, pretén solucionar l’embolic en què s’intentaven posar alguns estats (entre aquests Espanya) amb la denominada ‘taxa Google’. Era un embolic, no pel propòsit sinó pel mètode. Abordar el tema del pagament dels impostos on es generen els beneficis i no on es disfruten té tot el sentit del món. Però, precisament per la naturalesa del problema –la deslocalització digital–, el que resulta un disbarat és abordar-ho en un sol país. I fins i tot només a la UE. La proposta de l’OCDE podria arribar a tenir l’aval de 134 països i compta amb el recolzament del G-7 i la pròxima setmana podria comptar amb el del G-20. 

La proposta de l’OCDE aborda bé el fons de la qüestió, però és excessivament tàctica en les concrecions. Estableix una barrera de facturació per determinar les empreses afectades pel nou impost: 750 milions anuals. I distingeix diversos trams a repartir entre els territoris implicats en les transaccions: el lloc de compra, la seu operativa dels venedors i la seu fiscal. És un intent de no perjudicar ningú difícil d’aconseguir. El pastís és massa llaminer perquè ningú renunciï a la seva part. En lloc de buscar una legislació a mida de les GAFA, potser seria millor camí buscar l’essència del pagament d’impostos que queda en dubte quan les activitats es realitzen des de la ubiqüitat. Es paguen impostos per contribuir als serveis públics que permeten la seva realització. Impostos com l’IVA no fan cap altra cosa que repartir la fiscalitat entre els qui creen valor afegit a proporció del marge que obtenen. Però els impostos indirectes també compleixen una altra funció: la de recaptar en funció del consum, o sigui, de la despesa. De manera que aquells que més gasten, no només els qui més ingressen o acumulen, paguen més. És una manera de defugir la impopularitat de la fiscalitat directa i de premiar l’estalvi a llarg termini. La deslocalització de l’economia digital trenca a trossos aquest esquema. Aquest és l’assumpte a resoldre. Especialment per les seves conseqüències ja que, de fet, es produeix una alteració de la competència. La distorsió fiscal fa que avui dia no sapiguem, per exemple, si Google és molt més eficient que els editors de notícies o si guanya quota de mercat perquè en realitat es dedica a l’estraperlo, és a dir, a especular partint de l’asimetria fiscal entre els territoris. I el mateix passa amb Amazon i les llibreries. En realitat, la millor notícia de la taxa GAFA és que l’OCDE es proposa «refundar el sistema fiscal internacional. Falta en feia.