L'elecció d'Almeida
No hi ha rialles a Notre-Dame
La catedral és un símbol d'Europa. Una preciosa exhibició de desigualtat i un emblema d'un passat en què la cultura europea era dominant. Però ja no és així.
zentauroepp47772630 incendio notre dame190605095525 /
La resposta va donar per a bromes i rialles. «Si només poguessis donar diners a un lloc, ¿on els donaries, a la catedral de Notre-Dame o a replantar l’Amazones?», va preguntar una nena a l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, al programa ‘Vuelta al cole’ de Telemadrid. Almeida, davant de l’estupor dels nens, va elegir Notre-Dame: «És un símbol d’Europa. I nosaltres vivim a Europa». És una anècdota. També és la categoria d’un pensament.
Notre-Dame es va construir per enaltir la monarquia i l’Església, va ser menyspreada per la revolució i distingida de nou per les lletres. Encara quedaven calius del recent incendi, quan una allau de donacions milionàries es va mobilitzar per a la seva rehabilitació. Una pluja de fons per a una ciutat on els refugiats dormen al carrer i els armilles grogues continuen cridant la seva ira. Sí, Notre-Dame és un símbol d’Europa. Una preciosa exhibició de desigualtat. També un emblema d’un passat en què la cultura europea era dominant.
Notícies relacionadesPerò ja no és així. I el planeta viu un present agònic. La crisi climàtica és una realitat i s’acaba el temps. O s’actua immediatament o ens espera un infern. A tots. Alguns ja el viuen. Sequeres pertinaces, incendis destructors, pluges torrencials i conflictes armats provocats per l’especulació energètica. Una espiral de misèria i violència que provoca l’èxode de milions de persones. Sí, són aquests, els que moren en el Mediterrani. Persones que proven de resistir veient negats els seus drets humans més bàsics. També a l’Amazones, on els pobles indígenes són perseguits i assassinats.
L’emergència climàtica només es revertirà si hi ha un canvi de sistema i s’imposen mesures globals que esmenin els models energètics, industrials, agrícoles i de transport. Un replantejament de la societat de consum i, de fet, del capitalisme. Almeida va elegir Notre-Dame. El nostre. Els valors tradicionals. Un passat que ja no tornarà. Un present avar... Almeida va elegir, i no és una broma.
