Editorial
Trump abandona els kurds
Tot i que la decisió sembli il·lògica, el president només pensa en termes electorals
JL30- TAMPA (FL, EEUU), 14/03/2016.- El empresario estadounidense Donald Trump, el favorito en la carrera por la candidatura republicana a la Casa Blanca, habla en el Centro de Convensiones de Tampa, a unos 450 kilómetros de Miami, Florida, durante una parada de campaña hoy, lunes 14 de marzo de 2016. Trump reiteró durante el acto que construirá un muro para separar a EE.UU. de México, mientras en el exterior un grupo de personas protestaba con carteles que pedían no incitar al odio. EFE/JIM LO SCALZO /
La decisió del president dels Estats Units, Donald Trump,de retirar una part significativa dels seus efectius militars desplegats al nord de Síriaha canviat els paràmetres del conflicte a diversos fronts: ha portat la inseguretat a la comunitat kurda, ha debilitat la lluita contra les restes d’Estat Islàmic, ha obert la porta a la implicació de Turquia en la guerra iha reforçat de facto el règim de Bashar al-Assad. No és exagerat considerar la retirada nord-americana poc menys que comuna traïció als seus aliats kurds,organitzats en les Unitats de Protecció Popular (YPG), que van exercir un paper fonamental en el desmantellament del califat i ara es troben, en manifesta inferioritat, als peus dels cavalls de l’ofensiva turca. I tampoc és desorbitat concloure que els esdeveniments d’aquesta setmanapoden facilitar el reagrupament d’unitats disperses d’EI.
Amb el pretext que els peixmergues de l’YPG són combatents d’una organització terrorista en igual mesura que els membres del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), albergats al nord de l’Iraq,el Govern turc aprofita l’ocasió per impedir la consolidació d’un espai kurd. L’excusa oficial és procurar a dos milions de refugiats sirians en territori turc una nova llar a la seva terra d’origen;l’objectiu a la pràctica és expulsar de la zona la comunitat kurda i colonitzar-la amb desplaçats sirians. Fet tot davant de la passivitat dels Estats Units isotmesa a xantatge la UEper l’amenaça del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, d’enviar a Europa 3,5 milions de refugiats si Brussel·les impugna l’operació en curs, oblidant interessadament que tal nombre de persones es troba a terra turc com a resultat de l’acord d’acollida del 2016 pel qual Ankara percebrà 3.000 milions d’euros.
Les explicacions de Trump per justificar la retirada són tan inconsistents com fundades són les raons pertémer que EI pugui tenir una segona oportunitattenint en compte la impossibilitat del YPG de lluitar a dos fronts: contra els gihadistes i contra l’ofensiva turca. L’alarma entre significats líders republicans i al Departament de Defensaés tan lògica com il·lògica sembla la decisió del president, però ellestà disposat a portar fins a les seves últimes conseqüències el seu desig de treure als Estats Units de tots els fronts del Pròxim Orient,tot i que així afavoreixi ara l’estratègia de Rússia en la guerra de Síria. Perquè més enllà de la verborrea habitual de Trump, en les seves decisions domina una idea: va ser un error històric la implicació nord-americana en els conflictes de la regió i cal tocar el dos d’allà com més aviat millor.
Pot ser que sigui aquesta una anàlisi superficial i sense massa connexions amb la realitat, però l’aclamen els seus incondicionals, i aquesta és una dada fonamentala poc més d’un any de presentar-se a la reelecció, amb la maquinària de l’‘impeachment’ en marxai episodis de crítica a les files de la majoria republicana al Senat. Trump i els seus assessors mai defrauden els seus.