Un fantasma antidemocràtic recorre Europa

El maig del 2019 Facebook va anul·lar centenars de comptes oberts per l’Archimedes Group, una empresa de Tel-Aviv de la qual tot just es tenen notícies tret que mantenia vincles directes amb l’Exèrcit i els serveis d’intel·ligència israelians i que es dedicava a manipular l’opinió pública i els processos electorals a Llatinoamèrica, l’Àfrica i Àsia.

Els seus empleats es presentaven com treballadors de mitjans de comunicació locals en països com Tunísia, on Archimedes Group creava a través de Facebook i Instagram estats d’opinió assenyalant a la població els temes que havien d’entrar en el debat públic i en les conteses electorals. Quan va informar del tancament dels seus comptes, el responsable de Facebook Nathaniel Gleicher va explicar que no podia dir si l’opaca companyia israeliana es movia impulsada per interessos comercials o polítics. No obstant, els seus vincles amb els serveis d’intel·ligència i l’Exèrcit són eloqüents.

La democràcia liberal està desapareixent d’Occident a bon ritme. Al cap i a la fi, ja ha durat massa temps. Les experiències democràtiques a Grècia i Roma van ser breus i existeixen indicis que l’experiència contemporània està en crisi malgrat que acudim a les urnes amb més freqüència que mai.

La vida és molt més ampla i diversa que la democràcia. Els ideals liberals funcionen quan els partits que guanyen les eleccions se situen a prop del centre. Ara les formacions es radicalitzen, fins i tot les de centre, potser perquè la gent corrent es radicalitza. El resultat és que el sistema democràtic està patint una forta erosió.

El cas de Catalunya

En el cas de Catalunya, on hi ha una considerable interferència del nacionalisme, la democràcia fa temps que va expirar. Des de les eleccions de 1980, el nacionalisme ha anat guanyant terreny i excloent qui no pensava igual, primer d’una manera subreptícia i després d’una forma clara i ostentosa. Els qui no són nacionalistes es veuen relegats dels llocs oficials i dels mitjans de comunicació que es fomenten des delpoder.

Quan hi ha interferències del nacionalisme o de la religió, la democràcia pateix i tendeix a desaparèixer, tot i que s’ha de dir que aquesta situació reflecteix una tendència global cap a la supressió de la democràcia liberal. Quan Francis Fukuyama va aventurar el 1992 que tots els països tendien cap a la democràcia liberal va posar la pota fins al fons, com apreciem en els nostres dies, no només a Catalunya, sinó en el conjunt del món occidental.

L’ús generalitzat de la cibernètica no contribueix a millorar les coses, més aviat al contrari, com s’observa amb l’exemple de l’Archimedes Group. A més, les xarxes socials provoquen la radicalització de moltes personesxarxes socialsradicalització  ja que els escarits missatges que transmeten els usuaris solen ser alarmantment primordials i primitius. Mentre que la vida i la societat s’han eixamplat més que mai,l’estretor de la democràcia i de les xarxes socials està minvant i posant en perill la seva continuïtat.

Els valors de la Il·lustració

A un món que augmenta diàriament la seva complexitat, els usuaris de les xarxes li contesten amb respostes simples. Un altre element a tenir en compte és que els líders polítics també presenten als ciutadans opcions simples i alienes a la complexitatopcions simples d’un món amb més descontrol així que creix la seva complexitat. Davant aquesta confusa situació, els votants són receptius als missatges nus i en carn viva. Ho estem veient a Catalunya, però també en gran partd’Europa  i fins i tot més enllà.

Una conseqüència és que els valors de la Il·lustració són aliens a un número cada vegada més grans de ciutadans. Els nacionalismes i les religions comencen a campar al seu aire per Occident, portant valors distants de la Il·lustració. És una tendència que s’observa per tot arreu i que augura un futur incert.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una vegada que els valors de la Il·lustració són triturats sense pietat pelspopulismes, les expectatives tradicionals de la societat es dilueixen. El fantasma d’un detritus pudent recorre Europa. En aquesta conjuntura, al ciutadà se li presenten dues opcions: pujar al carro prerevolucionari en marxa, o apartar-se de la societat mitjançant un exili interior: cap de les dues garanteix un futur millor i una convivència raonable en una societat polaritzada que retrocedeix en lloc d’avançar. Quan impulsos i sentiments primitius i atàvics triomfen sobre la raó, o la releguen a un segon pla, hi ha motius per estar preocupats, especialment si els líders polítics donen més confusió a l’arena pública.

*Periodista