'Pajilleros' de la indignació, S.L.

Orwell va dir que si la majoria de la gent està interessada en la llibertat d’expressió, hi haurà llibertat d’expressió, tot i que les lleis la persegueixin. M’agrada donar-li la volta: si la majoria de la gent deixa d’estar interessada en la llibertat d’expressió, no hi haurà llibertat d’expressió, tot i que les lleis la permetin. És exactament el que ocorre avui dia. Lleis garantistes a tot arreu i grups de persones més interessades en el respecte a les seves coses favorites que en la llibertat, prestos a muntar caceres. I és clar, ja que vivim en una societat capitalista, terreny per als llestos, en els últims anys han sorgit empreses disposades a treure profit de l’ambient repressiu dels ‘pajilleros’ de la indignació.

‘Writing in the Margins’ n’és una. Sortida de la correcció política anglosaxona, es dedica a la neteja sota demanda de possibles expressions ofensives a les obres de creadors interessats en publicar sense veure’s sotmesos al foc purificador. JK Rowling hi va recórrer per ‘netejar’ una de les seves novel·les, i un grup de neuròtics professionals van llegir el seu text amb la suspicàcia típica de la gent que munta ciris a Twitter davant de qualsevol expressió polèmica. A canvi d’una tarifa, l’autora de Harry Potter es va cobrir l’esquena amb la seva correcció moral.

Espanya porta cinc anys de retard per adoptar les collonades dels Estats Units. Ara ha sorgit l’empresa homòloga, el Colectivo Ficcial, els responsables del qual expliquen que s’han proposat oferir un servei per «aconsellar» els autors, és a dir, per oferir-los un servei de censura prèvia que els permeti publicar el seu treball sense perill d’ofendre a ‘ofendiditos’. La iniciativa empresarial és la prova que el racisme, el masclisme i l’homofòbia ja no estan en la intenció del creador, sinó en la susceptibilitat paranoica del públic. El Colectivo Ficcial s’ha proposat obtenir dividends amb això, i fan bé.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El primer que han dit és que no són «una eina de censura», i he de donar-los la raó. La censura franquista, per exemple, feia la mateixa feina que ells, però no et cobrava tarifa. Avantatges de l’autarquia.

*Escritor i periodista.